Quan el novembre de 2019, el moviment social de base transversalment independentista, Primàries Catalunya, va decidir no assimilar-se dins la convergència de les diverses famílies polítiques que s’unien per tal de donar suport a l’eina simbòlica no funcional a l’exili, anomenada Consell per la República, no tothom els va prestar prou atenció com a actors sociopolítics d’avantguarda.
En aquell moment d’unió de forces, aquells que abanderàvem la llibertat dels nostres electors vers les dinàmiques dels partits i executives tradicionals, ens vam sentir joiosos de poder avançar sense el repic de tambors de Waterloo.
De fet, el temps ens ha donat la raó i aquesta setmana s’ha evidenciat i executat el desmembrament d’allò que ja no s’aguanta per enlloc. És el problema de sempre en la política catalana, que consisteix en les falses “unitats” i les crides a la suma, sota un mateix estendard i un lideratge únic piramidal.
Clara Ponsatí ha dit prou, perquè el 1r d’octubre ja fa quatre anys que va ser referendat i la independència de Catalunya va ser encarregada per la sobirania popular als representants polítics, que l’han de treure del suspens i posar-la en marxa immediatament.
A més, l’excusa o realitat dels ostatges polítics, que ha estat un motiu (discutible) de posar tot el vaixell partidista en port segur a l’espera de vents favorables, ja no la tenim.
Així doncs ha estat el moment de demanar definitivament les responsabilitats que la “supèrflua venda d’il·lusions” i promeses que comprometen el futur dels líders honestos.
I aquí rau la dimissió esmentada…
En un afartament per manca de rumb, en un vaixell que està essent foradat a port mateix pels capitans de la nau, per ordres d’aquells que n’han encarregat l’enfonsament, a canvi d’illes de repòs pagat en oblit i retirada d’escena.
Val a dir que les persones i moviments que volem seguir lluitant continuem al vaixell, en embarcacions enfortides i amb nou vent, que comandades per lideratges horitzontals, transversals i independents, emprenem l’impuls que ens toca per responsabilitat liderar.
Mai més serem tan il·lusos com per posar-nos a remolc d’un partit, societat anònima massiva. Perquè sempre trobaran un venut que trairà a tota la tripulació i per tant és millor diversificar les forces. Tal com Primàries Catalunya ha estat i continuarà treballant, amb les eines de les llistes obertes i el voluntariat compromès en l’aplicació immediata del mandat del 1r d’octubre de 2017.
Perquè les oportunitats polítiques, no són casualitats. Són producte de la llibertat dels que estimen la democràcia.
