En la propera cita congressual del PSC per dirimir el relleu de Miquel Iceta i el fracàs de Salvador Illa planen dubtes sobre la relació amb els seus homòlegs d’arreu dels Països Catalans. En concret pel que fa a Javier Lambán a l’Aragó.
Els darrers deu anys, segons els socialistes catalans, representants del neoconservadorisme econòmic, han estat en un atzucac que ho podia fer trontollar tot. Les tensions que s’han intentat agitar no han donat el resultat esperat i ara quedaria buscar fórmules més adients que laminin igualment la natural sintonia de les iniciatives que apareixen en la geografia dels Països Catalans. Una preocupació més, segons el seu parer.
El PSC intenta justificar, segons declaracions de Salvador Illa, que els socialistes de la resta dels Països Catalans no s’han de preocupar de la permanent activitat catalana, i que no ha d’haver-hi “inquietud” de cap mena. I així apel·la a l’afecte (sic) com la millor solució política perquè no desconfiïn de les iniciatives catalanes.
De fons, hi ha un fantasma, a criteri del PSC i és que els partits independentistes, ni fins i tot ara, es desdiuen de fer la independència, sense especificar com fer-ho, tot sigui dit. Una pretensió que encara que sigui teòrica inquieta els socialistes d’altres parts dels Països Catalans que miren amb recel l’hegemonia que està guanyant el PSC gràcies a ERC i JxCat. Sobretot recentment.
Aragó, a la Franja de Ponent, 60.000 persones, i a les seves tres províncies, unes 100.000 persones més, suma una població catalana de 160.000 ciutadans. Aquesta població espera millors possibilitats en la coordinació amb el Principat, i el PSC amb prou visió s’ofereix a fer aquesta funció representativa, sabent que no la fa ni ERC ni JxCat (qui sap si per “respectes humans” que diuen). Així, advoquen perquè en els propers “Jocs d’hivern la presència aragonesa hi sigui” .
En la mesura que el president d’Aragó, Javier Lambán, ha fet una causa política de la independència de Catalunya, ja s’estima que el PSC mirarà que en la taula de negociació prevista per finals de mes de setembre entre Catalunya i Espanya, les seves preocupacions igualment hi quedin representades. Els socialistes catalans diu el seu actual representant “reclamen una taula per dialogar els catalans amb ells mateixos, trobar un punt de consens i, tot seguit, posar-ho a votació”. I això, recalquen, mai serà la independència.
