A Espanya, el cap de govern Pedro Sánchez ha anunciat un indult per als dirigents independentistes catalans. El polític del PSOE intenta així una fugida cap endavant. Internacionalment hi ha hagut darrerament una crítica massiva contra les condemnes de dirigents polítics catalans per “sedició” a aquesta regió espanyola. També als EUA, a causa dels catalans, han demostrat preocupació sobre la situació dels drets humans a Espanya.
Entre juristes espanyols ja es parlava fa temps d’acusacions absurdes i de ”demandes de condemna boges” sense “base jurídica”. Fins i tot dos jutges del TC han parlat, en un vot particular en el cas de l’activista de drets humans Jordi Cuixart, d’un “deteriorament de la democràcia” a través de “condemnes exagerades”.
La mobilització i el referèndum del 2017 “es van fer de manera estrictament pacífica”. Per una sedició, però, cal una “massiva violència tumultuària”. L’acusació arriba a parlar de “rebel·lió”, fet que pressuposa l’ús d’armes de guerra.
Els dos jutges citats s’han adherit a l’opinió dels seus col·legues de Bèlgica, que no van trobar senyals ni de rebel·lió ni de sedició. I per això van rebutjar l’extradició del president a l’exili, Carles Puigdemont.
A més, el Tribunal Suprem Europeu va reprendre Espanya i la meitat del Parlament Europeu. Va tornar la immunitat a Puigdemont i als dos exconsellers que el Parlament, per la pressió espanyola, els havia retirat.
La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, en un informe sobre la situació dels defensors de drets humans va comparar Espanya, amb Azerbaidjan, Rússia i Turquia. I la crítica de la comissió jurídica del Consell d’Europa encara va ser més forta: amb una majoria de 20 a 5 va protestar perquè polítics i activistes catalans, per ”simples declaracions sobre la independència”, no podien ser condemnats, segons el codi penal, a llargues penes de presó de fins a 13 anys. A més, això ho havien fet en “exercici del seu mandat polític”.
Espanya no és sols exhortada a “indult o altra manera de posar en llibertat” els presos polítics, sinó que també, en llenguatge diplomàtic, ha de “considerar sobreseure les demandes d’extradició”, en realitat el que es demana és l’amnistia, igual que ho fa l’independentisme.
Com que per Cuixart, després de la confirmació de la seva pena de nou anys per part del TC, ara té lliure el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans, l’Estat espanyol, com en el cas dels bascos, experimentarà una derrota a Estrasburg. Això Pedro Sánchez ho té clar, perquè Cuixart ja ha presentat la seva demanda. El president espanyol, amb els indults, vol avançar-se a una nova desfeta jurídica.
També hi ha derrotes que venen del Tribunal Suprem Europeu, que ja va confirmar la immunitat del cap d’ERC, fet que Espanya segueix ignorant. Però és ben clar que no pot fer esperar més a ERC, perquè va ajudar Pedro Sánchez a ser investit i segueix donant-li suport, tot i que Sánchez encara que no ha complert cap de les seves promeses. Ara que ERC fins i tot presideix el govern català, Sánchez ha de cedir-li alguna cosa.
Per això, en la seva lluita per la supervivència política —especialment després del fracàs a Madrid—, Sánchez no pot prescindir dels indults. Hi està obligat. Així intenta també desarmar la crítica internacional i al mateix temps dividir l’independentisme, perquè la repressió sobre el poble ha de continuar. Això indignarà molts catalans i els posarà contra els seus dirigents.
De tota manera Sánchez no vol endegar el problema polític català. No vol ni parlar-ne d’un referèndum acordat com a Escòcia. El temps dirà si els càlculs pel que fa als indults li surten bé. L’activista Cuixart no vol prestar-se a aquest joc. No presentarà cap sol·licitud que representi un reconeixement de culpa. “Ho tornarem a fer!”, ha dit.
La dreta i la ultradreta a Espanya intenten utilitzar aquesta inevitable mesura per fer caure aquest govern ja tocat i amb baralles internes. Diumenge dia 13 es manifesten a Madrid contra els indults. Convoquen a la manifestació els ultradretans de VOX, la Fundació Francisco Franco, l’ultraconservador PP —partit germà del CDU— i els mal anomenats liberals de Ciudadanos.
També hi participen dissidents socialistes que abans no havien tingut cap problema amb els indults a exmembres del govern del seu partit, condemnats per la seva complicitat amb els “esquadrons de la mort” (GAL), el cap dels quals, segons dades de la CIA, era l’expresident del PSOE, Felipe González. I que ara crida contra aquests indults, ell, que va indultar alts militars que havien intentat una rebel·lió el 1981.
(Traducció a càrrec de Pere Grau i Rovira de l’article de Ralf Streck publicat a Telepolis el dia 11.06.2021. L’enllaç amb l’original és: https://www.heise.de/tp/features/Spanien-zerrt-nun-auch-Puigdemonts-Anwalt-vor-Gericht-4998332.html)
