Crisi mundial de l’economia capitalista i el coronavirus

La crisi capitalista i del coronavirus no la poden pagar els treballadors i els pobles. Cap acomiadament ni suspès. No al pagament del deute extern. Fons per a salut i treball. Que les empreses i els de dalt es facin càrrec de la crisi

El dilluns 9 de març es van desplomar les borses del món. Nou “dilluns negre” per a l’economia capitalista mundial. Wall Street va detenir les seves cotitzacions per 15 minuts. El preu del petroli va caure a 33 dòlars el barril. Al gener estava a 63 dòlars. La interrupció de la cotització és un moviment d’emergència que Wall Street va instaurar durant la crisi de 2008 per a tractar d’evitar les vendes de pànic. Però el pànic entre els capitalistes, el capital financer i les multinacionals està instal·lat. I no és només pel coronavirus.

Wall Street ha patit la pitjor caiguda des del 2008. Totes les borses del món han caigut. A Mèxic i el Brasil s’han devaluat les monedes

Molts economistes i analistes patronals pretenen adjudicar el nou esclat i ensurt de l’economia capitalista a l’efecte de l’epidèmia del coronavirus. Indubtablement les conseqüències del coronavirus tenen influència. Però el coronavirus no és la causa central del nou crac econòmic global. Tot i que evidentment, l’epidèmia del coronavirus és molt important. Ja són més 110.000 d’infectats en el món i prop de 100 els països afectats.

El coronavirus ha aprofundit la ja existent crisi aguda de l’economia capitalista mundial. El sistema capitalista-imperialista segueix sense poder superar la crisi econòmica aguda oberta en 2007/8. Les dades de la realitat així ho demostren.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

L’economia capitalista mundial ja s’havia desaccelerat fins a una ‘velocitat de caiguda’ pròxima al 2.5% anual. Els Estats Units està creixent al 2% anual, Europa i el Japó a només 1%; i les principals economies emergents del Brasil, Mèxic, Turquia, l’Argentina, Sud-àfrica i Rússia estan bàsicament estancades. Les grans economies de l’Índia i la Xina també s’han desaccelerat significativament en l’últim any. I ara la quarantena pel COVID-19 ha portat l’economia xinesa a un abisme.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que representa les 36 economies més avançades del planeta, adverteix sobre la possibilitat que l’impacte de COVID-19 redueixi a la meitat el creixement econòmic mundial enguany en relació amb el seu pronòstic anterior. L’OCDE va reduir el seu pronòstic de creixement central del 2,9 % al 2,4 %, però adverteix que un “brot de coronavirus més llarg i intens” podria reduir el creixement a 1,5 % en el 2020” (Michel Roberts, economista anglès, en Sin Permiso 7/3/2020).

El coronavirus ha posat “més llenya al foc” a la crisi de l’economia capitalista

El coronavirus va sorgir a la Xina. La Xina és el major exportador del món i la caiguda rècord que ha registrat la seva producció industrial, pel tancament de les empreses, té ja un impacte negatiu a tot el món capitalista. Ja transcendeix els marcs de la Xina. Es veu afectat, per exemple, tot el relacionat amb la indústria del turisme. Cauen la producció i els preus del petroli. S’aprofundirà la crisi de l’economia capitalista en curs des de 2007/08. Les multinacionals estan preocupades per les seves enormes pèrdues de guanys a la Xina i en el món. Els jocs especulatius de les borses i dels preus del petroli només expressen l’intent per salvar les riqueses dels multimilionaris del món. El gran problema per a la humanitat és que l’imperialisme i els seus governs tractaran d’aprofundir els plans d’ajust i saqueig sobre la classe treballadora i els pobles.

També la sorprenent aparició de l’epidèmia del coronavirus és expressió de la decadència del capitalisme. El creixement de la pobresa, de l’amuntegament, dels canvis ambientals i el col·lapse dels sistemes de salut pública del món, són el terreny propici per al sorgiment i desenvolupament de velles i noves malalties.

La crisi capitalista i del coronavirus l’han de pagar els capitalistes

L’epidèmia del coronavirus no es deté en el món, encara que diuen que a la Xina els casos han baixat. Al moment d’escriure aquest article ja hi havia en el món més 110.000 infectats, 3800 morts i més de 100 països afectats. Itàlia declara el país en quarantena.

El sistema capitalista-imperialista i els seus governs no garanteixen una resposta adequada a aquesta crisi humanitària que està afectant milions (vegeu “Capitalismo y crisis de la salud pública: Coronavirus y rebrote del dengue »). Prenen mesures com suspendre esdeveniments esportius o artístics massius. Fomenten el pànic per a cobrir-se d’un major desastre sense anar als problemes de fons.

Els pobles del món han de sortir a reclamar als seus governs veritables mesures de fons davant l’emergència. Que els de dalt, els capitalistes, es facin càrrec dels costos. Cal reclamar que s’inverteixin fons urgents per a augmentar substancialment els pressupostos de salut i atendre l’emergència sanitària. Fons per a, entre altres mesures, ampliar i millorar les instal·lacions sanitàries, donar augment salarial a tots els professionals de la salut, fer noves contractacions i que es donin remeis gratuïts per a tots. Que aquests fons surtin d’alts impostos progressius als grups empresaris, al capital financer i que es deixin de pagar els deutes externs. Per un sistema nacional de salut únic i estatal, amb consultes, tractaments i medicaments gratuïts pagats per l’estat i administrat pels usuaris, metges, treballadors i professionals del sector. Per la nacionalització dels laboratoris d’especialitats mèdiques i que passin a funcionar sota el control de les i els treballadors i científics de la salut i la medicina.

Com dèiem més amunt, l’imperialisme i les seves multinacionals voldran utilitzar el coronavirus per a impulsar nous intents de major explotació sobre els pobles. Ja es parla de centenars de milers d’acomiadaments i suspensions en les empreses. Buscaran rebaixar els salaris amb majors devaluacions de la moneda en les semi colònies i un major saqueig amb el mecanisme del deute extern.

Les rebel·lions de Xile, França, Líban, l’Iraq, Palestina i altres protestes socials, que creixen en el món, mostren que la baralla contra els plans d’ajust i per la defensa de la vida dels pobles continua.

Autor: Miguel Sorans

Membre de la direcció d’Izquierda Socialista (l’Argentina) i la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors (UIT-QI)