El Sr. Fernando Ónega no és independentista, ja se sap, però és un bon analista polític. Ens explica que el pacte PSOE, Podemos, PNB i ERC és un “Canvi de poder”. Probablement té raó, comprova que el poder del PNB s’estendrà més enllà d’Euskadi, que Podemos suposa l’arribada d’una nova generació.
El Sr. Ónega sap que les polítiques de Rajoy i Sánchez han portat Espanya a un cul-de-sac i han malmès moltíssim el prestigi espanyol. També sap que la crisi espanyola arran del 1r d’octubre, dels judicis, i la reacció d’Europa tant en l’àmbit judicial com al Parlament Europeu no té precedent d’ençà de la guerra civil.
La crisi d’Espanya, segons els seus propis defensors, és majúscula i propicia que es pugui culminar el procés d’independència de Catalunya.
Els cervells més àgils de l’Estat saben que això no es pot resoldre únicament amb la repressió i els anys de presó (per recordar la frase famosa: “Cal canviar quelcom perquè res no canviï”).
Com bé ho explica Ónega, es canviarà, amb el pacte que ERC aprovarà, la repartició de poder: durant un temps la discriminació de Catalunya no serà tan espectacular…, com a mínim fins que torni la dreta clàssica espanyola al poder.
El pacte és la manera de tornar certa cohesió (ara mateix inexistent) entre Catalunya i la resta de l’Estat. Repartir el poder altrament: no excloure’n sistemàticament els perifèrics és l’única forma de salvar la unitat espanyola. Un cop salvada ja podran tornar els maniàtics de la “España radial”.
Es pot entendre la impaciència d’alguns per sortir d’una confrontació que ha causat molt de patiment i empresonaments arbitraris. És humà que provem de trobar un descans. No caldria tanmateix, per culpa d’aquest descans, que perdéssim bous i esquelles.
El pacte, com dèiem, millorarà la imatge de l’Estat, els jutges que veien perillar la cadira miraran de ser una mica més amens (ja els tornaran temps millors), hi haurà alguna inversió a Catalunya mentre l’ús de la nostra llengua continuarà minvant… La finestra d’oportunitat que tenim oberta a Europa es pot tornar a tancar.
No titllaré de traïdors els signants catalans del pacte, sóc un defensor de la unitat independentista, encara que alguns independentistes cometin errors (qui no en comet?), però tinc el sentiment que, guardant proporcions, potser estem fent com Hanníbal quan va arribar a les portes de Roma… i tots sabem com va acabar.
Un article molt encertat. ERC ha fet una jugada inteligent però arriscada en cas que mantingui el seu ideal sobiranista. Però hi ha detalls que fan témer una ensarronada. Que autonomistes de porta giratoria aplaudeixin el pacte o que sobiranistes notables-mediàtics ja estiguin blanquejant al PSOE, sense cap rubor (l’Ara en va ple), no diu res de bo. I la convergència entre gent d’ERC i unionistes a dimonitzar als unilateralistes, cercant una opinió única, com si hom no pogués pensar lliurement el que vulgui, fa mala espina. Veurem si en Le Bihan l’encerta i entrem en una nova etapa de peix al cove que permeti a Espanya refer-se.