De tant en tant els polítics catalans i la premsa parlen d’una cosa a la qual anomenen “institucions catalanes”. Però existeixen aquestes institucions?
Moltes vegades aquesta expressió la utilitzen per referir-se al Parlament i al Govern de la Generalitat. Però la realitat és que el funcionament d’aquestes dues institucions està regit per una llei imposada als catalans que viuen a la Comunitat Autònoma de Catalunya: l’Estatut d’Autonomia, que només van votar dotze jutges del Tribunal Constitucional d’Espanya.
Però Espanya no sols controla el funcionament d’aquestes dues institucions a través de l’Estatut imposat. També ho fa a través dels jutges de l’AN, que tenen la capacitat de decidir quins diputats electes poden prendre possessió del seu càrrec i d’impedir que certs diputats puguin ser escollits presidents de la Generalitat. A més, tot diputat del Parlament i tot conseller de la Generalitat ha de jurar fidelitat a la Constitució del Regne d’Espanya per tal d’exercir el càrrec. Institucions catalanes o institucions espanyoles a Catalunya?
Escola catalana? No ens enganyem. Els tribunals espanyols tenen la capacitat de decidir amb quina llengua s’han de fer les classes. És escola en català (sempre prèvia autorització de l’amo castellà) sotmesa a les regles d’Espanya.
Policia catalana? El cos de Mossos d’Esquadra és una policia tan catalana com Cayetana Álvarez de Toledo. Comandats des de la Conselleria d’Interior de la Generalitat (controlada per Espanya), aquests últims mesos (i anys) ens estan mostrant de manera continuada el que és una força d’ocupació. Però fan la seva feina correctament: res ha fet més per blanquejar l’ocupació espanyola que l’existència del Cos de Mossos d’Esquadra. Suposo que és un altre “èxit” del senyor Jordi Pujol, Español del Año 1984 segons el “diari” anomenat ABC.
Televisió Pública Catalana? A la televisió pública d’Espanya si algú no parla espanyol el subtitulen, a la de França fan el mateix si algú no parla francès i a la del Vietnam suposo que també. A la de Catalunya sentir-hi parlar espanyol és ben normal. I cal no oblidar que la Junta Electoral (institució espanyola) té la capacitat de decidir quines paraules s’hi poden dir i quines no.
No cal parlar dels jutjats catalans, suposo. És una broma de molt mal gust que els espanyols anomenin el seu Tribunal A Catalunya amb el nom de Tribunal Superior de Justícia DE Catalunya (justícia de l’amo, que parla en espanyol, evidentment).
Fins quan haurem d’aguantar les humiliacions de l’amo? Fins quan haurem d’aguantar les humiliacions dels servents de l’amo? Fins quan haurem d’aguantar el col·laboracionisme dels “nostres” polítics?
Espanya només entén un llenguatge. I no és el del pacte i el de la negociació. Espanya només accepta derrotes o imposa la seva victòria. No hi ha res a negociar. Ni la rendició d’Espanya, perquè ells no es rendeixen mai. L’únic camí viable (i no per això fàcil, però és que els altres són impossibles) és l’expulsió, pels mitjans que facin falta, de l’Estat Espanyol dels Països Catalans. L’alternativa és l’extinció de Catalunya.
