Àbalos i Sánchez segueixen entestats en què Torra parli amb els que demanen que el fiquin a la presó. Demanen generositat a qui no tracten amb generositat ni respecte, sinó que humilien i li demanen constantment que es posi de genolls.
Fa molts mesos Joaquim Torra prenia possessió del càrrec institucional de president de la Generalitat, seguint les línies del president Puigdemont a l’exili.
El seu discurs no és nihilista a diferència de l’Estat espanyol, perquè els dirigents catalans pensen que el futur està en el reconeixement i potenciar els pobles i cultures que componen la Unió Europea, amb independència de la superfície del seu territori o nombre d’habitants.
Joaquim Torra va fer una gran afirmació a l’acte de la seva investidura que no pot passar desapercebuda per ningú: “Catalunya i República són inseparables”. Va ser el 12 de maig de 2018.
El nou president Torra va parlar per a tots aquells que viuen i treballen a Catalunya. També es va comprometre a governar per a tots. Però els diaris de Madrid el van tractar de president titella, xenòfob, farsant i colpista, menyspreador dels principis i valors democràtics.
Convenia considerar-lo sectari i va començar una campanya de descrèdit del president i de la mateixa Catalunya. S’impulsà la fractura social que representen les dretes unionistes i monàrquiques, les que es passegen pels barris benestants de les ciutats.
Tot i això, el 131 president de la Generalitat de Catalunya va assenyalar que havia de prevaldre sempre la raó i la pau per superar les injustícies. Va deixar ben clar que la crisi catalana era també una crisi humanitària.
Els insults sentits a la manifestació espanyolista del diumenge 27 d’octubre contra el president i la no acceptació que la solució és votar, com tímidament deien alguns entrevistats per la televisió catalana, és demostratiu de la manca de tota possibilitat de diàleg i pacte on hi ha odi i demanda de més repressió.
A la plaça de Sant Jaume, hem pogut veure grups d’independentistes i grups d’unionistes, tots amb les seves banderes, separats per les forces de l’ordre que els espanyols de Vox volen suprimir.
Torra ha proposat polítiques de progrés contra la fractura social que partits de la dreta espanyolista impulsen indignament a Catalunya. Molts dels que aquest diumenge es manifestaven no volen sentir parlar de la renda mínima garantida, ni de la política fiscal redistributiva, menys encara dels drets humans. Pensen que Catalunya és propietat dels espanyols i s’ha de fer el que ells volen, no el que assenyala el resultat de les eleccions.
Espanya utilitza el bloqueig i l’empresonament com arma política sense voler veure que les amenaces no els serviran per a res, perquè encara no han entès que la democràcia no es construeix ni es millora enviant els dissidents a la presó.
Catalunya és terra de cohesió i integració. Però no per la discòrdia i l’enfrontament que busquen els dogmàtics sectaris de la dreta espanyola. Catalunya té fe en el dret a la seva existència i als seus valors davant d’un socialisme que fuig de tot diàleg, almenys ara que venen eleccions i cal guanyar vots a Espanya.
Només faltava aquest diumenge 27 veure el secretari general del PSC, Miquel Iceta, criticant el dret a l’autodeterminació dels catalans. És clar, ja que el seu públic eren els que volen “Torra a la mazmorra” i no veu com Pablo Iglesias que les lleis han de tenir com a base els drets humans. No volen admetre que les lleis no ho resolen tot i que on no arriba la llei opera el principi democràtic, i se salten el seu propi sistema constitucional que oficialment integra els drets humans que fan innecessari avui que una constitució parli del dret a l’autodeterminació des del moment que l’autodeterminació està reconeguda com a dret humà.
L’unionisme monàrquic, dreta i esquerra, s’ha de despullar tot sencer dels deliris imperials del passat i facilitar que els catalans puguin construir democràticament la seva república sotmetent-se al poder del vot dipositat lliurement a les urnes.
Atès que succeeix de forma gradual, ve que no ens adonem de la magnitud de la involució de la democràcia espanyola. Ens indignem amb declaracions i fets aïllats, però no acabem de copsar-ne tot el perímetre.
Si ho miréssim des de fora, copsaríem que la classe política-mediàtica-judicial-policial espanyola ja fa temps que ha traspassat la línia vermella de deshumanitzar milions de ciutadans que reclamen drets i dignitat. Convertir en culpable tot un col·lectiu social és quelcom molt fosc dins la història.
En mig de la tempesta diària, el bombardeig diari de fets, notícies, i mentides, no som conscients que està passant, i fins on està passant. Per exemple, el llibre blanc del PP és un manual de segregació social d’una minoria. Els seus responsables haurien de rendir comptes a un tribunal internacional. Algú hauria de posar una denúncia i arribar fins a la cort més alta possible. Les neteges socials i ètniques comencen sempre amb una teoria, en un postulat sobre el paper, en uns articles a la premsa, que passat el temps acaben formant un autèntic Corpus polític, com el de l’espanyolisme vers els catalans.
Però la resta del panorama polític-mediàtic-judicial-policial espanyol és tres quarts del mateix. Fa basarda veure com sovint és indistingible el PSOE de Vox.