Aquest estiu he fet un creuer pel Mar Bàltic. Vaig sortir des del port de Copenhaguen per anar a la ciutat d’Aarhus on teníem la primera aturada. En el port d’Aarhus, des de dalt del vaixell, es contemplava una bonica vista del poble amb la seva punxeguda catedral.
El primer que vaig fer va ser anar a veure la catedral que és el principal temple de la ciutat i el més gran del país. És una església gòtica, construïda essencialment amb totxos vermellosos. La seva construcció va començar pels voltants de l’any 1200, va ser consagrada pel bisbe Peder Vognsen i posada sota l’advocació de Sant Climent, el sant patró dels mariners, molt venerat en els països bàltics durant l’Edat Mitjana. Aquesta catedral, finalitzada pels voltants de l’any 1300, era d’un típic estil romànic. El 1330 es va incendiar, per la qual cosa va quedar abandonada. L’any 1500 va quedar reconstruïda, però va ser feta amb el típic estil gòtic que es feia com a tendència en aquell moment i que és l’aspecte que té actualment.
A les parets té pintats frescos de gran valor artístic; té l’òrgan més gran de Dinamarca; el seu tríptic és el més gran tresor medieval del país. El retaule, construït en la dècada de 1470, obra de Bernt Notke, és d’alta qualitat artística. A la cripta hi ha diverses làpides relacionades amb personatges històrics, obra de l’escultor flamenc Thomas Quellinius.
Mentre observava tot plegat com a turista interessat per la cultura, caminant per l’interior del temple, vaig quedar molt sorprès en veure aquest escut en un dels frescos de la paret de la catedral.
A l’escut s’hi pot veure els quatre pals, que són un referent identitari català, del Casal de Barcelona i per tant dels bel·lònides, de la Corona d’Aragó, de La Provença i en concret, tal com es veu en l’escut, també el del Regne de Sicília. En llibres anglesos sobre història hi he llegit que l’anomenen Regne Aragonès de Sicília. Què hi fan aquests referents catalans a Dinamarca?
En uns moments històrics com els actuals, amb presos polítics catalans a presons espanyoles, en els quals Catalunya necessita suport per la seva qüestió nacional i política a Europa i al món, donar a conèixer fets històrics com aquesta presència dels quatre pals a la catedral d’Aarhus és un factor importantíssim. Les afinitats històriques en els temps passats poden comportar simpaties i connexions polítiques en els temps presents.
Ara fa uns quants anys vaig escriure diversos articles sobre les afinitats entre dos mítics i llegendaris personatges que relacionen Dinamarca i Catalunya: Holger Danske[1] i Otger Cataló[2]
Des d’aleshores penso que seria bo promoure un agermanament entre ciutats daneses i catalanes, i també amb altres territoris de la Corona d’Aragó. Ara, penso que Aarhus podria ser-ne una de molt interessant. Amb quina ciutat l’agermanaries? —m’he preguntat—; i he pensat: amb Girona. Potser perquè Girona està relacionada amb la càbala i a la catedral d’Aarhus també hi he vist la Menorah a l’altar i el Tetragramma en una de les parets.
