La fiscal general de l’estat espanyola Maria José Segarra, nomenada pel govern socialista espanyol, ha ordenat a totes les fiscalies espanyoles, a la pàgina 23 d’una directiva de 88 pàgines, que «fomentar l’odi» contra persones d’ideologia nacionalsocialista, d’ara endavant ha de ser perseguit com a delicte – com a l’anomenat «delicte d’odi». Si hom segueix la manera especialment creativa que usen els jutges i els fiscals espanyols per vulnerar el dret o per intentar vulnerar-lo, hom pot imaginar-se fàcilment que jutges de dretes i nacionalistes com tants n’hi ha a Espanya persegueixin com «delicte d’odi» qualsevol crítica a feixistes, especialment als franquistes i als nacionalsocialistes, i per tant que persegueixin judicialment i criminalitzin polítics, periodistes o també víctimes del nacionalsocialisme i del franquisme, com jueus i catalans, fins i tot si aquests escampen públicament la prova de la veracitat de les seves afirmacions sobre el nacionalsocialisme i el feixisme. Ja només el procés escandalós a Madrid, en el curs del qual la fiscalia espanyola intenta desvergonyidament una i altra vegada presentar com un alçament violent l’independentisme català, que en opinió de tots els experts i observadors internacionals de violent no en té res de res, demostra fins on és capaç d’arribar un aparell judicial que opera com en una obra de Kafka.
A les fiscalies no els hi caldrà cap segona instrucció, per perseguir des d’ara tots els pressumptes «delictes d’odi» contra els feixistes, amb tota la duresa del dret penal espanyol. Amb això, ciutadans d’altres estats de la Unió Europea, com per exemple periodistes o científics que expressin públicament la seva opinió sobre el franquisme o el nacionalsocialisme o sobre persones que professin aquestes ideologies actualment, podran ser perseguits judicialment a Espanya.
A les víctimes de l’holocaust, als jueus i als catalans se’ls hi ha de posar evidentment d’aquesta manera una «mordassa» eficaç. Després de la «llei mordassa» del juliol del 2015, del govern minoritari de Mariano Rajoy, ara el govern minoritari socialista amb la fiscal nomenada per ell (en la separació de poders i en la justicia independent a Espanya només hi pot creure qui desconeix les circumstàncies en aquest país i suposa sense més que la monarquia constitucional espanyola és un estat de dret) ha clavat la destral altra vegada al damunt del dret fonamental de llibertat d’expressió. Després que a Espanya uns quants cantautors, per la lletra de les seves cançons (!) han estat i són perseguits penalment, ara sembla que els ha de tocar el rebre als polítics i als periodistes. En aquest context hom no compren que la Unió Europea no hagi suspès la qualitat de membre d’Espanya a la Unió Europea, d’acord amb l’article 7 dels tractats europeus.
I Europa s’ho mira i calla!
Traducció de l´alemany: Pere Grau i Rovira
