El govern de Sànchez: una declaració de guerra

Ja tenim la nòmina completa del govern Sánchez, i tot i que en política mai no se sap què pot passar, d’entrada em sembla, deixeu-m’ho dir així, que és una autèntica declaració de guerra. Repassem els noms un a un i veureu per què ho dic.

El “nucli dur”:

Comencem pel president: partidari d’un 155 més dur, va demanar la modificació de codi penal per poder-hi incloure fins i tot la idea de la independència, va dir nazi el president Torra… una joia, encara que això no compta, perquè ja ho sabíem abans.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

De vicepresidenta, una gata vella de la política (ja va ser ministra amb Zapatero) i negociadora del 155 en nom del PSOE.

El nomenament de Borrell a Exteriors ja és, per ell mateix, tota una declaració d’intencions.

A Interior, o sigui els piolíns, un jutge amic de Garzón (recordeu el 92), relacionat amb el cas Lasa i Zabala.

A Justícia, una jutgessa experta en terrorisme jihadista, pròxima també a Garzón. Atenció: Catalunya és plena de jihadistes (per què?, qui ho ha permès?) cosa que anirà la mar de bé per connectar una cosa i altra. De fet, ja es va intentar el 17 d’agost.

I a Defensa —CNI inclòs— una altra jutgessa sempre hostil a Catalunya des del faristol del Congrés. La combinació d’aquests tres nomenaments és d’allò més inquietant.

A aquest nucli dur hi podem afegir altres “estratègies de distracció”:

A Administracions Públiques, i per tant encarregada de la “carpeta catalana”, una “Iceta bis”. Ja sabem què en podem esperar.

Un valencià a Foment, que pot deixar anar algunes engrunes per quedar bé, que és qui ha portat la veu cantant del PSOE mentre ha durat el 155.

A Economia, una tècnica ben connectada amb la UE, per poder continuar escanyant els catalans amb l’aval d’Europa. I que pot formar amb Borrell una parella letal.

Una basca a Educació, per fer veure que s’afluixa una mica amb l’escola, i intentar que algú es despisti; però compte! És partidària del trilingüisme, i ja sabem a costa de què.

Ja sense tanta relació amb Catalunya, uns quants detalls que farien riure si no fessin plorar:

A Medi ambient, la qui va signar el projecte ambiental del Castor.

A Hisenda la responsable del ram a Andalusia mentre hi passava allò dels ERE.

A Cultura un professional de la tele-escombraria, piulador amb mala folla, la qual cosa mostra exactament el concepte que es té del concepte “cultura”.

I la guinda: a Agricultura, un blavero homenatjador de franquistes.

Calen comentaris?

Ah, i un astronauta a Universitats. Per fi, algú amb un currículum d’altura.