Sobretot, astúcia!

Sobretot astúcia, què vull dir: sembla que la corrupció espanyola i la seva cobdícia han esberlat el govern del PP i C’s; el PSOE ha vist l’oportunitat d’assolir el poder de l’Estat i ho ha fet. Amb una minoria insultant ha hagut de dependre dels vots de Podemos, Bildu, PNB i, el que és més curiós, el suport més odiat i menyspreat (sorpreses de la vida), el del sobiranisme català, d’ERC i PDeCat. Tots plegats han sumat en una olla de grills on s’ha esberlat el club del 155 i s’ha ensorrat l’extrema dreta neoliberal del PP i C’s.

Vol dir això que el camí a la República i  la seva consolidació és més planer? No, i mil cops no. Tant 155 és el PSOE com el PP. Tots dos han demostrat ser enemics de Catalunya, perseguint la democràcia i atiant la bestialitat. Ara ve l’astúcia. Aquesta olla de grills esberlada, endeutada i, sí, espantada per la justícia europea va molt despistada, i això és clarament un guany per a nosaltres… si sabem jugar bé la partida.

De moment hem recuperat el control de la Generalitat, hem guanyat una batalla. I tot hi que molts de nosaltres volem efectivitat, no per córrer molt arribes abans. Ara és quan hem de treballar, sense treva, la contundència del contraatac judicial al Tribunal Superior de Justícia i a l’Audiència Nacional, no aturem les demandes per prevaricació als tribunals internacionals, guanyem en la internacionalització del conflicte.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Tot esperant les sentències favorables que van arribant dels tribunals europeus, els nostres polítics exiliats estan guanyant arreu, i deixen Espanya amb “el cul en l’aire”. Aquesta pressió està arribant a orelles del PSOE que sap, malgrat sia a contracor, que haurà de pactar la llibertat dels presos polítics, treure la feixista llei mordassa i desemmascarar els tribunals de justícia espanyols, no tot de cop és clar. Primer Llarena i Lamela que ja estan sentenciats ho sabem tots, ara són una nosa a la justícia, i a poc a poc, canviar el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. I la contundència catalana de nou haurà d’aprofitar el desgavell espanyol, ha de posar el dit a la nafra, 1-O i 21-D, victòria i consolidació, i obligar-los a pactar, pactar l’aplicació dels resultats de l’1-O i la implementació de la República.

Econòmicament Espanya és una nau a la deriva plena de forats: un dèficit que espanta, un deute exterior que esborrona i una credibilitat a tots nivells per sota mínims, etc., etc.
Confiança amb el PSOE cap ni una, ans el contrari. La confiança l’hem de tenir amb el nostre poble, amb la nostra lluita dia a dia. Només així podem sortir-nos-en. La seva debilitat ha de ser el nostre avanç, la seva disbauxa, la nostra victòria. Cap pas enrere doncs, i una República per desenvolupar.