El govern de Sànchez: una declaració de guerra

Ja tenim la nòmina completa del govern Sánchez, i tot i que en política mai no se sap què pot passar, d’entrada em sembla, deixeu-m’ho dir així, que és una autèntica declaració de guerra. Repassem els noms un a un i veureu per què ho dic.

El “nucli dur”:

Comencem pel president: partidari d’un 155 més dur, va demanar la modificació de codi penal per poder-hi incloure fins i tot la idea de la independència, va dir nazi el president Torra… una joia, encara que això no compta, perquè ja ho sabíem abans.

De vicepresidenta, una gata vella de la política (ja va ser ministra amb Zapatero) i negociadora del 155 en nom del PSOE.

El nomenament de Borrell a Exteriors ja és, per ell mateix, tota una declaració d’intencions.

A Interior, o sigui els piolíns, un jutge amic de Garzón (recordeu el 92), relacionat amb el cas Lasa i Zabala.

A Justícia, una jutgessa experta en terrorisme jihadista, pròxima també a Garzón. Atenció: Catalunya és plena de jihadistes (per què?, qui ho ha permès?) cosa que anirà la mar de bé per connectar una cosa i altra. De fet, ja es va intentar el 17 d’agost.

I a Defensa —CNI inclòs— una altra jutgessa sempre hostil a Catalunya des del faristol del Congrés. La combinació d’aquests tres nomenaments és d’allò més inquietant.

A aquest nucli dur hi podem afegir altres “estratègies de distracció”:

A Administracions Públiques, i per tant encarregada de la “carpeta catalana”, una “Iceta bis”. Ja sabem què en podem esperar.

Un valencià a Foment, que pot deixar anar algunes engrunes per quedar bé, que és qui ha portat la veu cantant del PSOE mentre ha durat el 155.

A Economia, una tècnica ben connectada amb la UE, per poder continuar escanyant els catalans amb l’aval d’Europa. I que pot formar amb Borrell una parella letal.

Una basca a Educació, per fer veure que s’afluixa una mica amb l’escola, i intentar que algú es despisti; però compte! És partidària del trilingüisme, i ja sabem a costa de què.

Ja sense tanta relació amb Catalunya, uns quants detalls que farien riure si no fessin plorar:

A Medi ambient, la qui va signar el projecte ambiental del Castor.

A Hisenda la responsable del ram a Andalusia mentre hi passava allò dels ERE.

A Cultura un professional de la tele-escombraria, piulador amb mala folla, la qual cosa mostra exactament el concepte que es té del concepte “cultura”.

I la guinda: a Agricultura, un blavero homenatjador de franquistes.

Calen comentaris?

Ah, i un astronauta a Universitats. Per fi, algú amb un currículum d’altura.