Una “manada”, és el conjunt d’animals de la mateixa espècie què s’uneixen per caçar junts i repartir-se la presa, animals com llops, hienes, senglars… Quan una colla d’animals humans es fan anomenar la manada per caçar, però bàsicament fan servir llur unitat per obtenir sexe en l’atac, aquest atac és sempre violent, brutal, sàdic i per descomptat és una violació amb acarnissament i traïdoria. Un crim execrable que mereix el pitjor càstig.
La culpa de “la manada” és compartida per un estament oficial malalt, no evolucionat, perversament masclista que encara guarda en la seva consciència la perversió de considerar la dona com un ésser inferior: la presa, l’objecte. També alimenten “la manada” humana les converses ofensives, els acudits morbosos i els riures col·lectius.
Humiliar una dona en el lloc de feina o l’espai de lleure coaccionant-li la llibertat.
Considerar encara que una dona que beu sola o fuma o va vestida no sé com o es mostra massa femenina és una dona fàcil. Insults humiliants i masclistes perversos, tots destinats a destruir-li llibertat com a ésser humà. Són els valors del masclisme tradicional que malauradament encara impera en una part de la societat.
Dissortadament, encara hi ha molt per fer i reivindicar en la lluita feminista dels drets dels moviments gais, lèsbics i transsexuals. Les aberrants sentències judicials basades en una magistratura i lleis masclistes, s’han de combatre i denunciar.
Fins que no erradiquem el masclisme imperant i castiguem els silencis còmplices hi haurà “manades” de criminals aplicant codis masclistes contra les dones, gais, lesbianes i transsexuals, en definitiva contra la llibertat. La lluita continua i ens necessita a tots per guanyar.
