El Títol IV de la Llei s’ocupa del sistema institucional, i abasta de l’article 29 al 64. És, doncs, el més extens i també el més complex, atès que en el seu interior hi trobem fins a sis capítols diferenciats: el Parlament, la Presidència, el Govern i l’Administració, la Sindicatura Electoral de Catalunya i el cens electoral, altres institucions i, per acabar, el govern local.
Acumulació de càrrecs?
En els tres primers capítols hi ha una marcada continuïtat, en termes generals, amb el moment actual. Tret, però, del cas de la Presidència, en què el president de la Generalitat assumeix la posició de Cap de l’Estat. Aquí hi ha un tema que mereix una reflexió. I és que durant aquest període de transició el president de la Generalitat serà alhora cap de l’Estat i també cap del Govern, es produeix doncs una acumulació de càrrecs, pròpia d’un sistema presidencialista, mentre que la seva elecció és pròpia d’un sistema parlamentari, fet que és força contradictori. Esperem que quan es debati i es redacti la constitució aquest tema es resolgui, bé cap a un model o bé cap a l’altre —sense descartar un camí del mig, com el sistema francès.
Sindicatures electorals
On sí que hi ha una veritable revolució és en el referent a l’administració electoral, atès que es creen les sindicatures electorals. Hi haurà la Sindicatura electoral de Catalunya, les Sindicatures electorals comarcals i la Sindicatura electoral de l’Aran. La Sindicatura electoral de Catalunya, serà un òrgan permanent, adscrit al Parlament de Catalunya i format per set membres escollits per majoria absoluta de la cambra, entre politòlegs i juristes de reconegut prestigi. Un d’ells serà escollit Síndic Electoral, amb funcions de president. La resta de sindicatures seran temporals i subordinades a l’anterior.
Les disposicions relatives al cens, les seccions locals, les meses i els col·legis electorals, no presenten variacions, en termes generals, llevat de les adaptacions corresponents.
Quant al capítol dedicat a altres institucions, l’única variació és de caràcter nominal, atès que el desacreditat Consell de Garanties Estatutàries canvia de nom i passa a dir-se Consell de Garanties Democràtiques.
Tampoc s’inclouen canvis pel que es refereix al govern local.
Revolució Judicial
També hi ha força canvis, com no podia ser d’una altra manera, en el Poder Judicial, per tal de mitigar el seu desprestigi actual. D’això se n’ocupa el Títol V, entre els articles 65 i 79.
Els canvis es fan principalment a la cúpula, mentre que la planta queda poc tocada.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es converteix en Tribunal Suprem de Catalunya. El seu president és nomenat pel president de la Generalitat a proposta de l’anomenada Comissió Mixta de la Sala de Govern del Tribunal Suprem i del Govern de Catalunya.
Aquesta Comissió Mixta està formada de manera paritària per les dues entitats esmentades: la Sala de Govern del Tribunal Suprem i el Govern de Catalunya. La componen el president del Tribunal Suprem, que la presideix, el conseller de justícia, 4 membres de la Sala de Govern i 4 membres designats pel Govern.
La Sala de Govern del Tribunal Suprem, es compon del President del Tribunal Suprem, dels Presidents de Sala del Tribunal Suprem (Superior de Garanties, Civil, Penal, Contenciosa-Administrativa i Social), dels presidents de les audiències provincials, i de cinc magistrats o jutges elegits pel Parlament per majoria absoluta entre tots els membres de la carrera judicial. Exerceix les funcions de govern del poder judicial.
La Sala Superior de Garanties del Tribunal Suprem assumeix la competència de Tribunal Constitucional, i concretament els recursos d’empara dels drets fonamentals, els conflictes de jurisdicció entre òrgans judicials i l’administració i entre ordres jurisdiccionals, les impugnacions especials de reexamen, els recursos electorals i la resta d’assumptes que li atribueixi la normativa. La componen el president del Tribunal Suprem, que la presideix, els presidents o presidentes de les Sales Civil, Penal, Contenciosa-Administrativa i Social del Tribunal Suprem i dos magistrats, designats pel Parlament per majoria absoluta entre juristes de reconeguda competència, amb quinze anys d’exercici professional.
Pel que fa al Fiscal General de Catalunya, és nomenat pel Parlament a proposta del Govern de la Generalitat, una vegada escoltada la Sala de Govern del Tribunal Suprem.
La Llei contempla la continuïtat de totes les places.
