El català, recurs, cimbell electoral?

image_pdfimage_print

Publicat: (El Periódico) “L’Ajuntament de Barcelona s’obre a multar per discriminació lingüística” “El consistori invertirà 24,2 milions per a promoure el català” 

Curiós titular… esbiaixat! “S’obre a multar”. Amenaça que, després, diu que no executarà. Anuncia una inversió milionària, però segur que la podrà complir? Per què aquest titular “ara”, poc temps abans de les eleccions? Diu que el pressupost s’aplicarà en 4 anys. La defensa del català pot materialitzar-se amb lleis municipals?

Situació


La persecució del català, la castellanització, és crònica. Felip IV: (sobre el 1650) “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Felip V fins a Felip VI, 300 anys!, amb Franco pel mig, no han aconseguit eliminar-ho. La immigració espanyola (Santa Coloma de Gramenet) va demanar la “immersió” a l’escola. El Parlament català la va aprovar, el 1983, amb només 2 vots en contra. Va ser un èxit reconegut internacionalment. Va facilitar la integració social i laboral desitjada. Va funcionar fins que el castellanisme, nacionalisme espanyol, va reaccionar.

Publicitat

Ara hi hem d’afegir el gran creixement de la immigració africana, sud-americana, asiàtica, europea. Disminueix l’ús del català en els entorns socials de les grans urbs. Especialment, Barcelona capital i l’entorn. Als patis dels col·legis, es diu, predomina el castellà.

Més: El PP pren iniciatives en contra del català al Parlament Europeu. Què han fet i fan els socialistes i comunistes espanyols a Europa en defensa del català?

En paral·lel, notícies de clara discriminació lingüística, desatenció als catalanoparlants. I, molt greu, la “judicialització” d’un conflicte que provoca i agreuja l’Estat espanyol. La justícia espanyola ignora el que en el seu moment va aprovar el Parlament català per claríssima majoria i imposa un tant per cent de castellà. Com qualificar això? Ho diu el catedràtic madrileny de filologia, Juan Carlos Moreno Cabrera: “nacionalisme lingüístic espanyol, ideologia destructiva. Colonització”.

L’Ajuntament comunista/socialista “s’obre” S’obre?


Aquesta definició a què compromet? A res! Anuncia 24 milions a aplicar durant 4 anys. Pensa seguir al capdavant de l’Ajuntament? El problema de la castellanització, fins i tot per via judicial, és d’ara o de fa temps? Què ha fet l’Ajuntament barceloní, en els 8 anys que fa que els socialistes i els comuns governen, per a evitar aquesta deterioració?

És una autoritat competent per a abordar-ho? Està per sobre del Parlament català?

Hi ha  organismes especialitzats, d’associacions cíviques que tenen la seva raó de ser precisament en la preservació i difusió de la llengua i cultura catalana! Per què ho diu quan falta poc per les eleccions municipals?

És Oportuna aquesta proposta? Ho és exclusivament en funció de les “eleccions pròximes”. Cal analitzar si la qüestió de la llengua formava part de les propostes electorals de comuns i socialistes, que governen des de fa 8 anys! Si la resposta fos afirmativa, ara, és millor o pitjor?

Si no en formaven part, però tot just ara reaccionen a una campanya a 4 anys vista,

davant la creixent “sensibilitat” del problema, és clarament un cimbell, electoral… OPORTUNISTA!

I el català entre les llengües més importants!

Publicat a VilaWeb: “El català, en 12a posició entre les 15 llengües més influents del món”. Ho diu el Ministeri de Cultura francès!

Decreix el tant per cent de persones que el fan servir a Catalunya, però augmenta clarament la seva influència cultural, tecnològica, presència en la xarxa, etc. El nombre de catalanoparlants és independent de la seva incidència. S’està, per tant, davant un importantíssim “actiu”. Se li presta tota l’atenció que mereix? Succeeix com a Catalunya a Espanya: el 16% de la població, genera el 25% d’exportacions, el 19% del PIB, és la principal font de riquesa productiva. Productivitat catalana! Motiu d’orgull y més motiu per defensar-ho!

Enquesta recent  del CEO: el 77% de les persones se senten bastant o molt orgulloses de ser catalanes. És coherent que no prioritzin la defensa de la seva llengua al marge del que facin els ajuntaments? És coherent que existeixin votants que es considerin catalans i no defensin, exigeixin!, el seu idioma mil·lenari? Què farien alemanys, francesos, anglesos, italians davant d’algú que els hi volgués imposar una llengua colonitzadora? Què ha de fer un català amb dignitat i orgull de la seva llengua davant d’ajuntaments que els volen seduir i enganyar?

Tot permet concloure que  l’Ajuntament barceloní fa servir  la llengua com a recurs per a guanyar vots! Segons els resultats de la seva gestió des que governen, quina fiabilitat mereixen les seves promeses?

Si el votant barceloní, i de tots els ajuntaments de Catalunya, té criteri propi, coherència, dignitat, respecte a la seva història, llengua… què ha d’interpretar d’aquestes sospitoses promeses? 

Què ha de  decidir…? Què ha de votar…?