A l’escola no parlàvem d’aquestes coses

Milers d’homes i dones van creure en les idees dels Il·lustrats. De la seva mà es van produir uns canvis socials tan importants al món durant la segona meitat del segle XVIII i de tal magnitud que es va trasbalsar l’ordre establert a la societat que els va tocar viure. La noblesa, inclòs el rei, i el clero van perdre grans privilegis heretats de molts segles enrere.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) va polir i redactar el discurs iniciat per Voltaire (1694-1778), perfeccionat per Montesquieu (1689-1755), i amb el seu raonament personal va aconseguir modelar i plasmar la seva millor obra en el gran llibre, avui reconegut internacionalment, “El contracte social”.

Les seves idees plenes de saviesa, unides a les d’altres il·lustrats, es van escampar per tota França i encara més enllà de les seves fronteres. L’any 1770 arribaven a Amèrica i tots sabem els efectes independents en mans de John Adams, Washington i Simon Bolívar (1783-1830). En algunes ocasions els costava la vida mantenir i defensar les seves idees, cito: George Jacques Danton (1759-1794), Jean-Paul Marat (1743-1793) i Maximilien Robespierre (1758-1793).

Publicitat

La seva gesta va suposar un canvi social tan gran que se’l coneix amb el nom de Revolució Francesa. La notorietat dels canvis plantejats suposava la pèrdua de privilegis medievals, mantinguts i augmentats durant l’Era Moderna, i la seva aplicació donava el nom a l’actual Era Contemporània a partir d’aquells fets. És cert, i em sorprèn la tossudesa de països que s’entesten a mantenir i voler conservar aquells privilegis i les institucions medievals. Els Estats Units i la totalitat de les colònies espanyoles van entendre el missatge i van fer l’ús correcte d’aquestes idees revolucionàries, fonamentades en la igualtat entre els homes, la justícia i la fraternitat, i així, tots han esdevingut països republicans.

Els darrers fets viscuts a Catalunya m’han fet pensar en la tossudesa d’uns en voler canviar les regles del joc social i els altres en voler mantenir l’ordre establert i impertorbable pels segles dels segles, amb el perill de nous canvis.

Aquells il·lustrats francesos raonaven i emetien missatges fonamentats en la justícia. Consideraven tots els homes iguals davant la llei i tot havia de convergir en la recerca de la voluntat del poble i poder viure en pau, fraternitat, amb millor benestar i sempre sota l’harmonia de lleis emeses pel poble sobirà.

L’escola en castellà que jo vaig viure era una escola que a Catalunya no catalanitzava gens. Per als mestres i els llibres, Catalunya no existia i sobre el català o ens deien que era un dialecte del francès, o per a altres era polonès.

En general i a l’etapa de primària tot girava sobre uns actes heroics d’homes i pobles que havien plantat cara i resistit invasions romanes, àrabs i franceses. España era terra d’herois, beats, sants i santes que escrivien poesies, i reines i reis tan bons cristians que se’ls coneixia com a reis catòlics per la inquisició.

Mai s’explicava que entre els reis i comtes catalans n’hi hagués hagut algun de valent o audaç. Les úniques bones gestes i virtuts venien de més enllà, de terres castellanes: Sagunt, Numància, Flandes… Ni rastre de cultura, ni escultors, ni pintors, ni escriptors, ni poetes. A Catalunya, ni rastre de república.

Arribat a aquest punt i en plena facultat mental, conscient del que escric, demano que se’m respecti la voluntat de ser lliure i proposo al meu poble que junts fem algun gest notori, valent i audaç, com van fer els que van fer cas als Il·lustrats. A ells i als pobles alliberats del món que ja són lliures i independents amb les seves idees, segons diuen, revolucionàries: per molts anys i enhorabona!