A veure, Sra. Sáenz de Santamaría: que dieu què? Que sense llei no hi ha democràcia? Coneixem molt bé les vostres lleis, aquelles del “atado muy bien atado”, les lleis franquistes que encara no han estat derogades, filles d’aquell consell de guerra i companyia on vàreu sotmetre i assassinar el President Companys; entre molts altres, i pels quals, no demanareu mai perdó.
Un servidor, sóc molt més gran que vostè, no vaig néixer independentista. Vostès m’ho han fet ésser. En aquells anys foscos i de tirania franquista em va tocar fer la mili a la marina durant dos anys. Conec la vostra llei i aquella frase tan característica que dóna tanta masculinitat taurina a alguns: el “por cojones”.
El món ha canviat, vicepresidenta, el vostre pare ho hauria de veure i reflexionar si fos viu. Vosaltres que veniu d’aquella generació de “demòcrates” de tota la vida; de què ens voleu donar lliçons? Què esteu dient? Que sense llei no hi ha democràcia? Quina llei? La vostra? Quina constitució? La vostra? Quina monarquia? La d’un rei posat a dit? Lliçons de què? Senyora Sáenz de Santamaría, heu d’entendre que sense una vertadera democràcia, els ciutadans no poden disposar d’unes lleis dignes.
Lliure pensament, humanitats, cultura, consciència, respecte, filosofia, llibertat. Els vostres mestres no han entès mai això i ens dieu que sense llei no hi ha democràcia? Ja la coneixem la vostra llei. Jo no vaig néixer independentista, vostès m’ho han fet ésser.
