Cada dia hi ha més desequilibri: més rics i més pobres, superpoblació, justícia a mida pels rics i pels poderosos, injustícia pels pobres; ja que si no tens diners o bons padrins ho tens molt fotut.
De què han servit les guerres? De què ens serveix la història? I la nova tecnologia? D’aquí a poc temps hi haurà cotxes que conduiran sols, per què? Serem més feliços?
Després d’aquella època “idíl·lica” del romanticisme, amb les seves mancances i repressions pel poder, creieu que estem millor ara?
Insisteixo en aquella frase que ja he repetit moltes vegades: cal apostar per la qualitat ben entesa, i no per la quantitat consumista i banal. Clarament, sembla que hem apostat per la bogeria consumista i la rauxa. Sembla carnaval tot l’any!
Pel que fa als sectarismes polítics, ja veieu com anem: democràcies descafeïnades que són una mentida, com l’espanyola o d’altres al servei del capitalisme. Que no saben que Catalunya és molt més antiga que aquest nou invent de l’Espanya unida? Imposicions per decret i per dret de conquesta, espoliacions que s’emparen en l’imperi de la seva llei i de la seva constitució. Ja saben que el poble és sobirà? I que cal respectar, a últim terme, la seva voluntat de decidir, pròpia d’un país democràtic?
Els que manen, però, volen que decidim a la seva manera. A veure, polítics espanyols o catalans espanyolistes, si jo em vull divorciar de la meva dona perquè em fa la vida impossible, em roba, em nega tota filosofia democràtica i no m’estima; em cal aguantar i anar de calçasses i de banyut tota la vida? Sabeu què significa la paraula “dignitat”?
A quin món vivim. No “en quin”