La recent mort de Vitali Churkin, Ambaixador Especial de Rússia a les Nacions Unides obre més d’una incògnita en les relacions de Rússia amb el món. En Vitia, com li agradava que li diguessin amics i familiars, va ser un home dur, pragmàtic i un treballador incansable que no acceptava un no ni una derrota com a final d’una conversa. Ambaixador primer a Canada i diplomàtic de carrera era un profund coneixedor del pragmatisme anglosaxó a les relacions internacionals. Li va tocar defensar els posicionaments de Rússia respecte a Geòrgia i últimament l’annexió de Crimea i el suport als separatistes d’Ucraïna, a més, és clar, de les tenses relacions mantingudes respecte de Síria. Difícil papereta, si senyor! No era pas plat del grat de ningú haver de defensar-se davant un món ple de complaença en tot el que practica occident i justificar-se de similars polítiques o accions en altres indrets d’interès propi. Però la política és així i la diplomàcia, més encara.
Ara, malgrat que el record de l’home encara és present, s’obre un període d’incertesa a la diplomàcia russa i internacional. Qui ocuparà aquest lloc estratègic de poder davant les Nacions Unides? Diversos són els candidats, però segons el candidat escollit es podrà intuir una línia continuista o renovadora dins de la diplomàcia russa davant de l’ONU. Cal recordar que en Vitia, va fer servir el dret a veto en 16 ocasions durant el seu mandat d’11 anys, és a dir, a una mitja d’una vegada per any, però 6 de les quals en assumptes referents a Síria, dit d’una altra manera “si ets amic del germà gran, res tens a témer”.
Com deia, les travesses dins de la diplomàcia russa han començat. La carrera per ocupar la cadira més poderosa de la diplomàcia està en marxa i alguns noms es xiuxiuegen als passadissos del Ministeri de la plaça Smolenskaya, on a un atabalat Serguei Lavrov se li acumula la feina. Entre ells el nom de l’actual Ambaixador de Rússia a Washington, Sergey Ivanovich Kislyak tot i que és un home de 66 anys s’ha de tenir en compte que possiblement tindria una línia continuista amb el seu predecessor i podria mantenir el rumb de les decisions internacionals del seu predecessor. Tot i que per edat és molt poc probable candidat a succeir-lo de forma permanent. Un altre candidat és l’actual Ambaixador de Rússia a Canada, Georgiy Mamedov, qui va ocupar el càrrec a l’ambaixada de Canada quan en Vitia va ser destinat a les Nacions Unides. Podria ser un bon recanvi, donat que té experiència en solució i mediació de conflictes internacionals com Kosovo i va ser un dels principals interlocutors en converses de control d’armament als USA i en converses relatives a l’OTAN. D’altra banda és un gran coneixedor de processos democràtics cap a la independència com el Quebec. Aquest candidat Representaria una aposta més fresca i possiblement renovadora a un món en constant canvi. Hi ha encara d’altres noms que també sonen com a possibles, tot i que caldrà esperar esdeveniments i posicionaments. El fet que Trump sigui ara el President dels Estats Units d’Amèrica, i especialment degut a les tenses relacions entre ambdós països en els últims temps, pot decantar la balança en un sentit o en un altre, tot i que en cap cas modificarà substancialment els postulats russos davant l’ONU. Caldrà esperar i seguir amb atenció els esdeveniments, i en especial pel que respecte als interessos de Catalunya com a candidat a futur estat del món. Cal doncs estar alerta de qui ocupa un lloc determinant a la política de les Nacions Unides, amb dret a veto, on, si prospera el ‘SÍ’ al referèndum per la independència de Catalunya, ens hi haurem d’adreçar, fer valdre els nostres drets i valors, i per descomptat fer-hi POLÍTICA en majúscules, cal doncs estar atents de qui és qui a cada lloc.
