Després de mil i una trampes al solitari, més voltes a la sínia que el Conan i vendre més fum i por que en Sauron i en Saruman junts, el sobiranisme ha arribat al cap del carrer i s’ha topat amb una vella i bellíssima idea anomenada referèndum. Aquesta idea, insuperable, ha encès la llum en algunes ments que portaven anys a les fosques i comença a dotar de nova energia a un independentisme narcotitzat per mesos d’hiperactiva letargia. El referèndum és una idea tan simple i genial (una persona, un vot, comptem-nos, que guanyi el millor) que quan l’amic Josep Ximenis va fer d’Arenys de Munt un despertador democràtic i va recordar a la gent que això de la democràcia no només va de votar, sinó també de ser demòcrata, les cagarrines del poder espanyol i les dels autonomistes catalans feien la mateixa pudor de pànic.
Des que el President va anunciar allò de “o referèndum o referèndum” fins a l’inici de la campanya pel SI, han passat tres mesos. Tres mesos que els independentistes hem aprofitat per preparar una campanya seriosa, intel·ligent, honesta i valenta. Una campanya sense pors ni complexos. Una campanya que volem plena d’arguments a favor de la democràcia i la llibertat del país i on explicarem a tothom i arreu els enormes beneficis d’un estat català lliure, independent i sobirà. Aquesta és una campanya que els independentistes hem de fer per convèncer al màxim de gent possible de respondre SI a una pregunta que no serà molt diferent de la següent: “Vol vostè que Catalunya esdevingui un estat lliure, independent i sobirà?”.
La campanya pel SI al referèndum presenta unes característiques, clarament lligades a un objectiu singular que, per molt obvies que puguin semblar, no hauríem de perdre de vista en cap cas. Aquesta no és una campanya electoral per escollir uns representants polítics concrets adscrits a un corrent polític determinat. En la papereta de votació del dia del referèndum hi haurà dues opcions: SÍ o NO. Els independentistes que ja estem fent campanya (els companys de Democrates.cat, els de Solidaritat i tots els independents que ens hi hem sumat d’una manera o altra) ens plantegem el període fins al referèndum del setembre vinent com a una oportunitat per desplegar tot l’argumentari independentista amb seriositat, rigor i il·lusió. És important informar a la gent del projecte de la Catalunya independent i fer-ho amb credibilitat i respecte, sense oblidar que una de les característiques d’aquesta campanya ha de ser la coherència independentista.
Els arguments que pot compartir qualsevol independentista, sigui quina sigui la seva adscripció ideològica, haurien de presidir els actes de campanya de totes les organitzacions polítiques i socials a favor del SÍ, i ser-ne el pal de paller: nació + dignitat + futur = Estat Català, més recursos, millor gestió, un país per la gent i més democràcia. Que cadascú ampliï aquest ventall amb els seus propis arguments i la campanya pel SÍ s’enriquirà. Però hauríem d’evitar a tota costa que els arguments ideològics dels eixos polítics tradicionals passin per davant de l’argumentari de base independentista, i que aquest entri en una contradicció bèl·lica, absurda i contraproduent. Tots els independentistes hem de fer campanya per la independència, convèncer al públic més proper als nostres postulats i deixar de banda disputes que en res ajuden a l’objectiu principal: la victòria del SÍ.
