Santiago Espot. President de Catalunya Acció. Investigat per un presumpte delicte d’injúries a la Corona per haver promogut la xiulada a l’himne espanyol i a Felip VI a la final de la Copa del Rei del 2015. La via penal dins la justícia espanyola podria acabar amb una multa, però també amb una condemna de sis mesos a dos anys de presó.
Per què creu que l’estat espanyol utilitza el poder judicial per atacar els actes polítics realitzats per ciutadans i càrrecs electes de Catalunya?
Perquè avui aquesta és la seva forma de “bombardejar” Catalunya. Ara ja no pot fer-se amb l’aviació nazi o des de el castell de Montjuïc de Barcelona. Ells adapten les seves armes al temps que pertoca. Nosaltres no podem dir sovint el mateix. Els catalans continuem volent fer la independència com si encara reclaméssim “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Només a base de manifestacions i volent dialogar amb Espanya.
Fins a quin punt considera que es tracta d’un tema de l’àmbit judicial, de la política o de sobirania?
Es tracta simplement de la reacció d’un estat que farà el que calgui, repeteixo, el que calgui, per no perdre una part del seu territorio. La pregunta que ens hem de fer és: farem nosaltres també “el que calgui” per fundar un estat català?
Com valora els actes que els ciutadans i les entitats de Catalunya fan en suport seu i de la resta d’imputats?
Dels actes sobre la resta d’imputats, els quals tots són càrrecs electes, tothom sap el que hi ha hagut. Els valoro positivament, com no pot ser d’una manera. Sobre els que m’afecten a mi només n’hi ha hagut un: va ser una concentració davant la delegació del govern espanyol el primer dia que vaig anar a l’Audiència Nacional. També no puc deixar d’esmentar amb agraïment les mostres de suport de Solidaritat Catalana, qui va acompanyar-me a Madrid a través de la persona de David Folch.
Demanaria alguna cosa en concret a la ciutadania, entitats i institucions de Catalunya de cara a afrontar els propers mesos fins al referèndum?
Una cosa molt concreta: que siguin exigents i durs amb els compromisos de la classe política independentista. I que demanin dimissions si algú ens vol donar bou per bèstia grossa. A la independència s’hi arriba després de posar contra les cordes als que no saben fer efectiu al sentiment d’un poble. Que no ens faci por denunciar fermament les febleses d’alguns que viuen plàcidament d’un sou públic.
