Cimera pel diàleg

Divendres tarda es va celebrar l’anomenada “Cimera pel diàleg”. Va ser demanada al Ple del Parlament pel grup del PSC i s’hi van adherir PDeCAT, ERC, Comuns i, naturalment, el PSC. No hi van voler ser la CUP, Cs ni el PP; com tothom sap, els primers per raons molt diferents dels dos últims.

Aquestes trobades de bona voluntat em semblen molt bé per part dels que hi assisteixen. De tota manera, fa tant de temps que estem remenant la perdiu, uns i altres, que molt em temo que aquesta bona voluntat dels quatre assistents a aquesta cimera, o no durarà gaire o durarà massa. Els Comuns, darrerament, semblen gent amb ganes de tirar endavant la democràcia. Els del PSC encara no han fet ni un pas, perquè aquesta proposta seva trontolla des d’avui mateix; tanmateix no s’han compromès a no tornar a donar suport a un altre 155 i el seu plantejament va d’estatut. ¿Qui no recorda, d’aquell projecte d’Estatut de 2006, les promeses del que aleshores era cap del PSOE, Zapatero, “apoyaré el estatut que salga del Parlament de Cataluña …”? Quina presa de pèl! I ara ens hem de creure els escolanets d’aquell PSOE que és el mateix que avui encarrega a l’advocacia de l’Estat que demani penes brutals per “sedició” als nostres patriotes empresonats? Jo, com Sant Tomàs …

Els del PSOE, teòricament republicans i per tant amb valors democràtics, estan pactant d’una manera vergonyosa amb els del PP (sobre els quals sobren comentaris) a qui posen de president del Tribunal Supremo i del Consejo General del Poder Judicial. Això és el que se sap públicament i ja sabem que mai se sap tot ni tota la veritat. A l’Estat no hi ha ni dretes ni esquerres ni molt menys estat de dret. Bescanviar cromos posant jutges des dels partits polítics és de república … bananera. I els escolanets del PSC, Miquel Iceta i Eva Granados, proposant un altre estatut autonòmic. No us adoneu que ja heu arribat tard? Que està en marxa un procés cap a la República Catalana, nacional i social? Que malgrat les picabaralles i partidismes entre els partits independentistes, el poble sí que està en marxa! Les revolucions de veritat les acaba guanyant sempre el poble. Som majoria! I, si no, perquè no ens deixen comptar quants volem la independència? Per què no un referèndum pactat i vinculant? El més democràtic del món! No, PSC, no! Amb el 155 i el pretès l’estatut autonòmic esteu a l’altura del PP i Cs. Quines companyies! No ens enganyareu ni amb cimeres pel diàleg, que sona molt bé però que només serviran per perdre el temps i ja n’hem perdut prou.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Divendres mateix, Diaro 16 va fer una revelació en el sentit que l’auto de conclusió del sumari no la va resoldre la Sala de recursos sinó la Sala d’admissió que també va acordar l’inici de la instrucció perquè el jutge Llarena va oblidar dictar l’auto d’incoació de sumari. Això podria suposar l’absoluta nul·litat de la causa del procés. Un petit exemple, d’entre moltíssims, sobre el funcionament negligent de la justícia espanyola, de vegades per ignorància, altres per revenja i politització, però que finalment és un desastre com han pogut comprovar els tribunals de justícia europeus més independents. El periodista Ernesto Ekaizer, que conec de fa molts anys i puc donar fe de la seva professionalitat i honestedat, va escriure al diari Ara: “Els jutges de l’Associació Francisco de Vitoria han anunciat que presentaran un recurs davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la sala tercera, contra el nomenament de Manuel Marchena com a president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, ja que entenen que està viciat de nul·litat perquè ha estat triat pel PSOE i el PP, que no són vocals, i quan els vocals ni tan sols han estat elegits.”

També va ser a finals de la setmana passada, quan el col·lectiu dels Mossos d’Esquadra de les Guilleries va denunciar la presència de la Guàrdia Civil en grups ultradretans. Estem en un estat policial amb paramilitars que campen arreu, sobretot en la ultradreta amb la qual Pedro Sánchez flirteja, canvia cromos i nomena jutges. Ara declara el policia nacional que va arrossegar una noia per la boca. Imatge que per si sola ja val una presó preventiva. No sé què li deuran fer al policia que va traure un ull a aquell noi i a tants i tants salvatges que el primer d’octubre van emplenar Catalunya de violència gratuïta. I, sobretot, que els faran als seus caps?, perquè tots van dient que rebien ordres superiors. D’aquests talps salvatges n’estan plenes les nostres concentracions. És el règim del terror que els catalans resistirem fins a la victòria final sense fer sang a ningú, pacíficament; això els té sorpresos i els fa molta ràbia. Per això hi ha revenja amb ostatges. Aquest és el seu diàleg.