Com ha escrit aquests dies Vicent Partal a VilaWeb (21 i 22.01) i han refermat els seus lectors, Catalunya actualment és un país sense govern i sense oposició. Sense govern perquè sofreix un daltabaix rere l’altre sense que l’actual sucursaleta de la Moncloa faci o prevegi res en benefici dels habitants, i sense oposició perquè no hi ha (de moment) cap resposta multitudinària als carrers contra tanta inèpcia. Confio que aviat les entitats civils omplin aquest buit. Si continua sense passar res, i els carrers continuen igual de plens o de buits com cada dia, només podré dir que no ho entenc.
I em trobo en la desagradable situació d’haver de repetir coses que ja han dit tants catalans, jo inclòs: què dimonis passa amb ERC? Com és que un partit que sempre havia estat el referent (sovint l’únic) de l’independentisme, faci ara un paper tan desastrós. Molt presentar millores en perspectiva, que els que manen de debò no tenen cap intenció de donar, i tornar sempre a començar, a donar vots a canvi de res. La descripció més suau que n’he llegit és “una aixecada de camisa” com una catedral. Com és que els dirigents d’ERC actuen tan lamentablement? No ho entenc.
I què passa amb els militants del partit? Fins a cert punt i encara que ho lamenti, tinc una certa comprensió pels que tenen un lloc que els hi dona les garrofes per viure ells i les seves famílies. Però què passa amb el militant de base? El que sempre ha votat ERC perquè com a independentista creia no poder fer altra cosa? Perquè en aquests moments qui es vulgui dir amb tot el dret independentista (i és cosa que ara ERC està molt lluny de poder dir) hauria de posar el crit al cel i burxar des de la base (si es vol ja hi hauria camins) perquè s’acabi d’una vegada aquest espectacle denigrant i catastròfic per tots plegats. Com és que no passa res? No ho entenc.
Almenys el president Puigdemont ha deixat les coses ben clares (Nacional.Cat, 24.01) cridant a la mobilització contra un “col·lapse nacional gegantí” i demanant la dimissió de tots els responsables. Té la dignitat de dir les coses clares, sense equilibris oportunistes. I hi ha gent que el considera un polític caducat i prescindible. No ho entenc.
Parodiant el nostre himne nacional, podem dir: ara és hora catalans, ara és hora d’estar alerta! Com és que no es mobilitza el país? Els indignats i defraudats usuaris de Rodalies poden ser el nucli aglutinador, però hi ha molts més grups afectats per la mala gestió del PSOE/PSC i poden ser molts milers els que es moguin (no demano pas el milió de fa anys). Ja sé que som en un hivern molt fred i que el temps, les nevades, etc., ho dificulten. Però s’hi és o no s’hi és. O es pot aprofitar la primera avinentesa, de carrers sense neu. El que no hauria de fer el país és girar pàgina com si no hagués passat res. I si hi ha molta gent que encara no ho veu clar, només puc dir: NO HO ENTENC.
