D‘aquí a vuit mesos, el Parlament haurà d’haver aprovat, o haurà d’estar apunt de fer-ho, el paquet legislatiu que ha de permetre l’anomenada desconnexió del regne d’Espanya. I d’aquí a deu mesos, o referèndum o referèndum. Deu mesos i els catalans tindrem l’oportunitat de dirimir, amb un instrument democràtic insuperable, el nostre futur immediat com a poble. No hi ha mecanisme més clar i indiscutible, que posi més en valor el vot individual, personal i intransferible i enfronti més clarament l’estat espanyol amb el discurs democràtic que ha vestit, i en certa manera justificat, tots els seus (i nostres) traumes i misèries polítiques de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat.
El missatge ha de ser clar: el setembre de 2017 hi haurà un referèndum d’independència a Catalunya, convocat per la Generalitat, en el marc de la llei catalana, on els catalans seran cridats a expressar, amb un sí o un no, el seu suport o rebuig a la independència del país. Així de simple i així de gros. Així de fàcil i així de substancial. El pas definitiu cap a una autodeterminació, que ens deslliuri d’eufemismes especulatius autonomistes i de la tirania de la por dels espanyolistes. Per fi, llum al final del camí. Una llum virtuosa per la qual mereix la pena suar i lluitar. I sobretot, guanyar.
Per fer aquest pas definitiu hem de deixar de tenir por. Deixar de tenir por de l’estat espanyol, del que faran o diran el seu govern o els seus ministres, els seus jutges, els seus fiscals de confiança, els seus tribunals i els seus diaris i teles i ràdios. Deixar de tenir por de les històries de terror que, per acovardir-nos i fer-nos recular, ens explicaran els seus lacais a Catalunya. Deixar de tenir por de la cantarella absurda i espanyolista de “l’és impossible” o del “no ens deixaran”. Seria un espectacle magnífic veure l’estat espanyol intentant, inútilment, aturar la celebració del referèndum, si tots els independentistes del país tenen clar que aquest és el camí a seguir i treballen per fer-lo possible. Hem de tenir el ple convenciment que el referèndum es convocarà i es celebrarà. I a més, que la opció independentista del Sí, resultarà guanyadora.
La societat civil s’ha d’organitzar per donar suport però el govern ha de complir. Resulta vital un Govern compromès en la celebració del referèndum. Han de fer efectiva la seva paraula. En paraules del President Puigdemont, “Jo no fallaré, però jo no podré complir sense una majoria al Parlament sense fissures i la gent mobilitzada quan calgui que es mobilitzi”. La mobilització no podrà limitar-se, aquest cop, a grans manifestacions de suport al Govern. Que sí, que hi hauran de ser i tant multitudinàries com siguin possible. Però a més, a través de les diferents organitzacions que ja existeixen o les que puguin sorgir ad doc per a la feina concreta a fer, els independentistes ens estem organitzant per fer costat al Govern amb un espectre molt més gran d’actuacions que no la simple manifestació. Hi ha moltes maneres de posar-se al servei del Govern de la Generalitat i des de l’independentisme s’estan valorant i estudiant les formes més intel·ligents, fermes i determinants de fer-ho. L’exèrcit del referèndum. Això hem de ser.
Una de les accions que es presenta com a capital i que s’haurà d’iniciar, no ja ens els propers mesos sinó en les properes setmanes, serà la campanya independentista pel referèndum. No la campanya perquè ens el deixin fer. És segur que el farem. No la campanya per veure com el farem a nivell tècnic. Això és responsabilitat de Govern. El que s’ha d’iniciar de manera imminent és la campanya per convèncer a la màxima gent possible dels enormes beneficis d’un estat independent català. La campanya dels arguments pel vot afirmatiu en el referèndum. La campanya de la victòria. La campanya on tots els independentistes puguem participar, units, en la defensa argumental, intel·ligent, respectuosa i ferma de la nostra idea de país. La campanya del Sí. En les pròximes setmanes veurem activitat molt interessant en aquest sentit. Les entitats i els partits independentistes iniciaran aquesta campanya pel Sí, amb arguments, treball, il·lusió i empenta. Sense excuses ni més dilacions. Tenim una feinada al davant. Fixeu-vos molt bé en els que ho facin. D’aquests seran dels que ens podrem refiar.
