La Consulta que vam realitzar a Arenys de Munt, el 13 de setembre del 2009, va ser un fet transcendental perquè va trencar la por a parlar obertament de la nostra independència i va introduir la idea que podíem aconseguir-la. Però, sobretot i especialment, que podem votar sobre ella sense complexes ni renuncies. D’aquí van venir 553 municipis més que, posteriorment, també la van votar i el 9N del 2014.
Des d’aquella data del 13S, cada any, hem realitzat un Aplec per recordar la Consulta i recordar-nos que podem votar i que podem aconseguir la nostra llibertat sense sotmetiments ni permisos. Que només depèn de nosaltres.
Ara, aquest 2017, som davant d’una cruïlla molt important, transcendental, pel nostre futur. Som davant de la recta final de tot aquest ‘procés’. Un ‘procés’ que ha anat superant diferents fases i acumulant forces. Vam començar arribant al camp base i pas a pas hem anat superant esglaons i aproximant-nos al cim. Alhora, s’ha anat acumulant més i més gent en la mesura que hem anant superant camps, apropant-nos al cim desitjat.
Ara som en el moment més complicat i difícil, el que costa més de superar, el que crea més dubtes: l’atac al cim. Ens falta molt poca distància, potser ni 100 metres, per aconseguir-ho. I aquest intent final l’hem de fer sense pors i sense renúncies, amb determinació, audàcia i valentia, per conquerir-lo. Perquè sinó de res hauran servit tots els esforços i totes les dificultats superades per arribar a aquest punt. Si ara flaquegem, si ara dubtem, no assolirem la nostra fita. I aconseguir-la només depèn de nosaltres.
No hem d’esperar solucions miraculoses que vinguin de fora, ningú ens les portarà, és prou evident que des de ponent enllà no volen arribar a cap acord. Ni volen ni voldran. I també és evident que ens posaran totes les dificultats possible. La seva forma d’actuar és arrogant, prepotent i imperial.
Per tant tot depèn, només, de nosaltres de les nostres accions unilaterals. Però, al mateix temps, existeix un gran desconeixement popular al voltant del concepte de UNILATERALITAT, fins i tot es produeix enfrontament entre els mateixos independentistes: que si RUI, que si DUI, que si FULL DE RUTA. Quan tot ens hauria de dur a allà mateix.
És per això que enguany hem cregut oportú centrar l’Aplec Independentista d’Arenys de Munt al voltant del MOVIMENT UNILATERAL per aconseguir la nostra independència el 2017.
En aquest sentit volem resoldre dubtes i parlar, el 4 de setembre, de precedents d’accions unilaterals (per Salvador Cot), d’unilateralitats ciutadanes -com cadascú de nosaltres aportem el nostre granet de sorra a la independència- (per Liz Castro), del RUI -arguments a favor i perquè ara- (per Elisenda Paluzie) i del full de ruta del govern -si realment implica una DUI- (per un diputat de Junts pel Sí). I, amb l’ànim de resoldre incerteses, tothom podrà plantejar els seus dubtes als ponents perquè els resolguin.
Està clar que en un moment o en un altre, el nostres responsables polítics, els nostres diputats (amb majoria al Parlament de Catalunya) hauran de definir-se clarament i hauran de trencar els ous per poder fer la truita. I en aquest moment tots nosaltres hem d’estar preparats per empènyer’ls per assolir el cim.
Esperem que l’Aplec d’aquest 2016 sigui útil per tothom i que comparteixi compromisos, objectius i voluntats comunes amb tots els independentistes del País.
