Sembla ser que darrerament ha sortit la gran descoberta del RUI. Bé, un cop hom ha vist per activa i per passiva que el referèndum d’autodeterminació amb pregunta SÍ/NO a l’estil escocès no és possible: l’Estat el nega, el combat i mai l’autoritzarà. L’opció normal d’avançar democràticament cap a la independència és una majoria absoluta de parlamentaris en unes plebiscitàries; la majoria en escons ja és suficient per dur a terme una Declaració Unilateral d’Independència (DUI).
Un cop hom proclama la DUI, totes les lleis, inclosa la Constitució Espanyola queden anul·lades i derogades de facto. Així, el poder legislatiu, passa totalment al Parlament i la Generalitat. Aquesta darrera, un cop proclamada la independència, pot, si així ho vol, convocar al poble a un Referèndum Unilateral d’Independència (RUI) perquè aquest ratifiqui la DUI. I fer-ho coincidir amb la votació de la constitució catalana. Es recomana fer-ho per esperit democràtic, però no és una obligació. La DUI ja és suficient pel reconeixement internacional. No oblidem que Montenegro va proclamar la independència amb un referèndum on van guanyar per un escàs marge. O Kosovo, amb la lluita armada, i avui per avui el món i la UE els han reconegut.
La independència no és només una acció política, sinó una acció de justícia davant una anomalia. No oblidem que Espanya i França es varen annexionar la nació catalana per la via del genocidi i la política de terra cremada, exercida pels ocupants.
L’única sortida vàlida en aquest punt on ens trobem és la DUI i un cop proclamada si hom vol pot convocar un RUI per ratificar-ho, mai a l’inrevés, car el RUI no és res si no és per ratificar la DUI.
No maregem més la perdiu: el poble que mereix ser lliure si no li donen la llibertat se la pren pel seu propi peu. Anem doncs endavant; acabem amb el patiment del poble; proclamem la DUI al Parlament i defensem-la al carrer!
Donec perficiam.
Totalment d’acord amb tú!
Ja fa anys que els dic als meus amics que s’hauria de fer la independència i esperar 30 anys per preguntar a la gent si vol tornar a espanya, per allo de poder comparar. Ara ja no se, si segueixen així les coses, si d’aquí a uns anys hi haurà on tornar.
Salut!
Por supuesto de acuerdo.
Las muchas dudas sobre las variantes del Full de Ruta, evidencian que el espiritú de Duran i LLeida, por no decir el espiritú de CiU sobrevive, es el de la prioridad electoral y de hegemonía política en CAT, en que lo menos importante es la RepubliCAT:
– 1 paso adelante forzado por ERC, uno atrás “forzado” por TC.
– 1 paso adelante forzado por CUP, y otro al lado.
Todo ello en espera de la oferta de Pacto Fiscal y un Referendum multinario