Al marge de cercar o no culpables de la mala gestió de l’Ajuntament d’Ada Colau pel que fa als fets de l’anomenat “Banc Expropiat”, ara el mal ja està fet i cal solucionar-lo abans no acabi degenerant en un odi irreversible entre dues formacions independentistes.
Primer cal aïllar i perseguir amb contundència els encaputxats professionals de la violència, una part al servei del caos internacional i l’altra a sou del CNI, que l’únic que pretén és enterbolir les fràgils relacions de les ideologies dins l’independentisme transversal.
Molta gent ha aprofitat aquests fets per carregar contra els models alternatius de societat que proposa la CUP, en una clara revenja pel “pas al costat” que va haver de fer l’expresident Artur Mas.
Diguem-ne que l’actuació policial no ha estat la més intel·ligent, no pel fet de carregar contra els esvalotadors sinó pel fet de fer càrregues contra manifestacions pacífiques de protesta veïnal. Entre altres: estomacades a periodistes i al regidor de la CUP Barcelona i veí de Gràcia Josep Garganté, el qual, al marge de simpaties personals o no, és un regidor electe amb milers de vots, molts més que el PP i gairabé empatat amb C’s.
Dit això, el que ara ens cal veure és si políticament ens convé seguir amb el reguitzell d’insults, sovint gruixuts, contra la CUP perquè defensa posicions socials avalades per les associacions de veïns i el mateix exalcalde Trias? L’excusa de les càrregues dels mossos, desafortunades o no, no poden de cap manera anar encarrilades a insultar i agredir verbalment les posicions polítiques de la CUP, que cal recordar són avalades per centenars de milers de catalans: més de tres-cents mil en les darreres eleccions.
Cal defensar la transparència i la democràcia de la nostra policia no per atacar-la sinó per dignificar-la i ser el més curosa possible. Hem de recordar també que els insults a una determinada força política no fan cap bé quan aquesta formació és necessària per al Govern de la Generalitat i determinant per a aprovar uns pressupostos que ens han d’encarrilar cap a la república catalana.
Per això cal apagar focs, posar la policia allà on li pertoca i no fer-la jugar en favor d’un o d’un altre bàndol. Rebaixar la tensió entre liberals i antisistema és del tot necessari, car hem de continuar aquest viatge a Itaca junts, la qual cosa no vol dir ni ser amics ni enllitar-nos. Sinó aconseguir l’objectiu principal: la llibertat de la Pàtria.
