M’he assabentat que Ferran Mascarell (Sant Just Desvern,1951) explicarà el seu projecte per la Barcelona post Colau en una conferència a l’Ateneu el 22 de maig. El títol és “Manifest per Barcelona: l’ideal d’una ciutat possible”. Per molts sectors sobiranistes seria una esperança que el veterà polític socialdemòcrata optés a l’alcaldia de la capital de Catalunya i proposés una candidatura sòlida i un equip èticament consistent per dirigir una nova governabilitat.
Com deia el malaurat Pere Duran Farell ens “cal l’organització d’un grup de conspiradors civils, lúcids, honestos i solidaris. Una conspiració civil per al triomf d’una moral socioecològica solidària i lliure” (Presentació del cofundador del Club de Roma, Alexander King, I Simposi Internacional Una Sola Terra, octubre 1989).
No sé si Mascarell acceptarà participar en unes primàries, com reclama el filòsof Jordi Graupera (vegeu el meu article a L’Unilateral del 27 de març), o serà l’aspirant triat pel president Puigdemont, després de tenir el vistiplau del PDeCAT i de JuntsXCatalunya (i el suport que li pugui donar el nou moviment polític de JuntsXRepública). Veurem.
L’alternativa Mascarell pot ser molt positiva per sortir de l’actual crisi municipal, sempre que el candidat tingui l’empenta i l’entusiasme que requereix l’objectiu. L’exconseller de Cultura dels governs Maragall (2006) i Mas (2010-16) seria també un excel·lent candidat a la presidència de la Generalitat i esdevenir el pla D que molts esperen. Com exdelegat a Madrid (2016-17) va establir una xarxa de relacions que li poden permetre iniciar el diàleg amb els poders fàctics espanyols (especialment el sector energètic) i ser respectat pel govern central.
Fa mesos que Mascarell treballa la proposta. Sembla que no es tracta d’oferir cap esdeveniment espectacular per impulsar la ciutat com ho varen fer els Jocs Olímpics, sinó de recuperar el lideratge del cap i casal mitjançant un projecte que equilibri la justícia social amb l’economia circular. La meva opinió és que als barcelonins ens convindria, efectivament, una visió socialdemòcrata i ecologista, com inevitable seria també definir-la per la Generalitat.
Pensant en l’horitzó del 2022, trenta anys després dels Jocs Olímpics, Barcelona podria esdevenir una eco-polis de la Mediterrània amb terrats solars i façanes verdes; amb un transport no contaminant que netegi l’aire enverinat que respirem; amb un turisme limitat i de qualitat; amb uns barris que recuperin la qualitat de vida i la seguretat, especialment Ciutat Vella, gestionada amb la més absoluta inoperància per la regidora Gala Pin.
Desitjo que la conferència de Ferran Mascarell a l’Ateneu, amb qui he compartit formar part de la llista de JuntsXCatalunya, sigui un èxit i que ens indiqui com la “bella encisera” pot sortir del greu atzucac a què ens ha portat l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip de govern.
