Vlucht 714 naar Utrecht

7

0.000 manifestants a Brussel·les era la xifra de l’article de fa 7 dies respecte a la manifestació groga del passat 7 de desembre.

¿Recordareu aquella samarreta blava de la foto que il·lustrava aquell article de 1400 paraules, com aquest, i que feia referència al còmic Vol 714 pour Sidney com un bon exemple de la inventiva catalana?

No quedà clar si la fotografia de la nena rossa amb la camiseta blava estava presa a la Place Royale brussel·lesa el 7 de desembre o bé el 7 de novembre a la plaça Sant Jaume. Si la samarreta referenciava al Vol 714 a Sidney, el missatge no seria adreçat al públic francòfon d’ara sinó al poble català de fa 3 anys.

¿Per què no aprofitar l’estada a la capital belga per seguir fins a la ciutat holandesa on se signà el Tractat d’Utrecht el 1713 per part de la Corona de Castella, el Regne de França i el Regne d’Anglaterra, i que fou preàmbul de la independència dels Països Baixos i de la dependència dels Països Catalans a urpes borbòniques com les del duc de Pòpoli, el militar francès que llançà tones i tones de metralla per damunt les muralles de Barcelona durant un any sencer?

Un clima, el d’Utrecht, d’allò més semblant al de Brussel·les, fred i mal assolellat, i que no s’adiu amb els encants de la ciutat, com ara la Torre de la catedral Dom, de més de cent metres d’alçada, o el canal d’Oudegracht, que creua el centre històric. Per descobrir bons restaurants locals o bé per encarregar àpats que reparteixen amb bicicletes gens estridents ni estressades, res com  l’app per a mòbil Foodora.

Respecte la Pau d’Utrecht, el rei Felip V es va veure obligat a lliurar Gibraltar, Menorca, Sicília, Milà, Nàpols, Sardenya i els antics Països Baixos espanyols.

La torna pel Borbó va ésser l’evacuació de Catalunya per part de les tropes austríaques, així guanyà la Guerra de Successió al nostre país, i es considerà traición la defensa dels drets, de la llengua i de les tradicions del Principat. Una ‘venjança del perdedor’ tastada ja en la partició de Catalunya pel Tractat dels Pirineus i després en el judici i execució de Puig Antich, sempre sota els patrons de la humillación i l’aniquilament.

Respecte a la samarreta del Vol 714 a Sidney, si era adreçada al poble català d’ara fa 3 anys quan les referències tel·lúriques al cap de 300 anys de la caiguda de Barcelona condicionaren a marxes forçades tota la política catalana amb la consulta del 9N com a epicentre, veiem que Tintin i els seus amics són dipositats a l’aeroport de l’antiga colònia holandesa de Yakarta, en escala del Boeing 707 del vol 714 de Londres a Sidney, a punt per embarcar per la porta 3.

Tot canvia quan accepta una invitació a volar en un jet privat, però a la fi Tintin i els seus amics embarcaran a l’aeroport de Yakarta, en escala d’un altre Boeing 707, d’un altre vol 714 de Londres a Sidney i un altre cop per la porta 3.

Els 3 fets més emblemàtics de la Guerra de Successió són la batalla d’Almansa el 1707, la caiguda de Barcelona el 1714 i el mateix Tractat d’Utrecht de 1713.

La Guerra de Successió a Catalunya arranca el 1701 amb la promulgació per part del Borbó Felip d’Anjou del primer Decret de Nova Planta. Amb aquest decret i posteriors, Felip, un obsés sexual patològic que martiritzà les nits de les seves esposes, implantà el règim absolutista a la Monarquia d’Espanya.

Igualment el 1701 Felip jura les Constitucions catalanes per ser reconegut com a Comte de Barcelona.

El partit austriacista català, que dóna suport a l’arxiduc Carles com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica i que prometia respectar les constitucions catalanes, prendrà ràpidament volada fins a fer-se del tot majoritari al Principat el 1705.

Els anglesos, holandesos i tropes austriacistes havien conquerit Gibraltar el 1704, Mallorca el 1706 i Menorca el 1708.

Però el 1707, amb la derrota d’Almansa i la caiguda de Saragossa, i definitivament el 1708, amb les caigudes de Tortosa, Dénia i Alacant, es gira la truita a favor dels borbònics amb la derogació dels Furs del Regne d’Aragó i del Regne de València.

Les forces aliades abandonaran progressivament la causa catalana fins que, el juliol de 1713, la Junta de Braços del Principat acorda defensar amb les armes les constitucions pròpies en absència de la figura del rei i convertir-se en República de facto.

La situació militar ja era desesperada però es malmeté definitivament el març de 1714, quan Carles se sumava a la Pau d’Utrecht i escrivia una carta als governants catalans que aquests interpretaren malament per entendre que havia estat reconegut com a rei d’Espanya.

El cert era que el duc de Berwick, que es va incorporar al setge de Barcelona el juliol de 1714 per substituir al maldestre duc de Pòpoli, havia rebut unes instruccions taxatives per part de Felip sobre el duríssim tracte que s’havia de dispensar a aquell poble que “presentava les més vives sol·licitacions a totes les corts estrangeres”.

Berwick decidí centrar els esforços en els llocs per on era millor atacar a causa del mal estat de les muralles i per la facilitat d’excavar degut a la poca consistència del terreny.

Al final de tot, el 12 de setembre de 1714, Berwick accedia a atorgar les capitulacions a la ciutat, ja que les autoritats catalanes li exigien la signatura perquè es negaven a una rendició incondicional. Berwick no les va signar però donà la seva paraula d’honor que serien respectades. No ho foren, com tampoc ho foren les capitulacions del Regne de Mallorca el juliol de 1715.

I així acabà el que Felip anomenà la “Guerra dels Catalans”, els francesos la “Rebel·lió dels Catalans” i els anglesos la “Causa dels Catalans”, causa que es perllongà encara a la Viena dels emigrats austriacistes catalans fins al 1736 —el 22è any de la nostra esclavitud”— quan apareix un opuscle que recordava al rei anglès l’aliança pactada a Gènova el 1705 entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Anglaterra.

La samarreta blava del Vol 714 de la recurrent sortida per la porta 3 justificaria la seva estampació ara fa 3 anys pel significat del 1714, els 14 anys que durà la Guerra de Successió als Països Catalans i els 300 anys fins al 2014.

Respecte al 3 i els seus múltiples potser hi ha ara un cicle de 3 dates amb la xifra 27.

El 27 de juny del 2010 els jutges del Tribunal Constitucional acorden la sentència contra l’Estatut, un cop d’estat al règim espanyol i una humillación als catalans, després del ribot d’Alfons Guerra i la recollida de firmes del PP.

Això tingué resposta en les eleccions del dia 27 de setembre del 2015, d’on sortí per primera vegada una majoria parlamentària independentista d’ençà de 1932.

Fins al 27 d’octubre d’aquest any, data de la proclamació de la República catalana, quan es retorna la causa dels catalans a les corts europees d’ençà de 1736.

Si ens trobem ara en un altre cicle curt ‘virtuós’ com el de 1714, de fet no ha estat l’únic a la història dels catalans, cal anar amb compte a no prendre decisions precipitades com les que tingueren els defensors de la causa austriacista.

Potser hi ha ara un cicle de signe referendari també de 3 dates, la primera de les quals és la consulta participativa del dia 09 del mes 11 del 2014, reversible si s’emmiralla respecte al dia 11 del mes 09 del 2014, el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona.

Com capicua fou el dia 01 del mes 10 d’aquest any, data del Referèndum.

I el dia d’avui, 21 del mes 12, és tan reversible com el perill d’involució que hi ha al darrere de la carta electoral que s’hi amaga.

1701, la xifra d’inici; 1708, la de capgirament, i 1715, la d’acabament de la Guerra de Successió, són múltiples de 7; com de fet també ho eren els vols 707 i 714.

Si els múltiples de 3 deixen pas als múltiples de 7; millor i tot, si es combinessin, no surt altra xifra que el dia d’avui, 21.

Abans d’anar a Brussel·les ja votàrem per correu, així doncs anem tirant cap a Viena per resseguir el Vol 714 i fer-ne crònica d’aquí a 7 dies.

Caldria superar avui l’escull d’una involució política que resta amenaçant entre bastidors i que no s’amaga de mostrar la bota militar darrere les cortines. La conclusió es fa evident, cal arribar tant sí com no als 70 diputats.

Encara que potser convindria regalar-ne 3 als Comuns i deixar la pilota a l’altra teulada per tal de saber si qui assetja és el duc de Berwick o és el duc de Pòpoli.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here