Joc de paraules

La precampanya electoral ha començat molt forta, tot i prohibir pancartes i llaços, i fins i tot amb la possibilitat de prohibir un color a diverses fonts de Barcelona. Curiós que es prohibeixin els llaços grocs a les persones que formin part de les meses electorals, als apoderats i als interventors, per motius polítics. Amb això es confirma que els presos que simbolitzen aquest llaç groc són presos polítics. En canvi, per a la Junta Electoral no suposa cap problema que hi hagi gent a la presó que forma part de les candidatures que es presenten el 21D. Dit de pas, m’agradaria que els llaços liles que representen la violència de gènere també els posés tan nerviosos. Però això aniria en un altre article.

De moment, sembla que el projecte inicial de la precampanya és anar contra quelcom que representi el catalanisme, com l’ús de la llengua pròpia del territori, l’educació en català i el mitjà de comunicació que es veu a tot el territori de parla catalana, com ho és TV3.

Recapitulem. Hi ha un Govern català en funcions, que no parla la llengua pròpia del territori. En alguns indrets a això se li diria “colonialisme”, qui et mana no parla la teva llengua. Prova d’això és l’obligació de fer alguns informes institucionals en una altra llengua, totalment respectable, però forana, com ho és l’espanyola.

Hi tenim un exemple en la pel·lícula 1492 La Conquista del Paraíso, a l’escena de l’huracà, on el forà li pregunta: “[nom aborigen], a dónde vas? I l’aborigen li respon al forà: Vos nunca aprendisteis a hablar mi lengua”.

Enllaç de la pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=1_MRtIrzNjI ; minut: 02h:04´:06´´ Mostro aquesta pel·lícula perquè fora bo recordar els processos de colonització.

Aquest govern forà, en funcions, està totalment recolzat pels partits del bloc 155 (C’s, PPC i PSC). Li donen suport perquè són els que diuen que estan dins el marc legal i constitucional. Però cal recordar un manifest signat per juristes d’arreu del territori espanyol que diuen que el desenvolupament d’aquest article és inconstitucional i no està dins el marc legal igual que no està dins el marc legal la dissolució del Govern de Catalunya ni el cessament del president de Catalunya. Si aquests partits calumnien i criminalitzen el Govern català per no estar dins del marc constitucional, que es mirin ells primer. Com bé diuen cap geperut no es veu la gepa.

Recordarem també que el Govern català, que està a l’exili a Brussel·les i a la presó, va ser escollit en eleccions democràtiques per la majoria de la població catalana, en unes eleccions en què la participació va ser la més alta des de l’existència de la democràcia. Amb això vull remarcar que és un govern totalment LEGITIMAT PER LA POBLACIÓ del territori català. Qui és el PP espanyol, amb només un 28% dels vots del territori espanyol i només amb un 8% dels vots al territori català per treure sense cap legitimitat el govern legítim de Catalunya? Quina legitimitat té? Un article 155 articulat fora del marc constitucional.

Bé, el que sembla ser tot plegat és una estratègia per mantenir la massa social controlada al mateix temps que juguen amb ella. Pel que es veu estan fracturant intencionadament aquesta massa social (amb declaracions irresponsables de diferents polítics del bloc 155, amb les quals es discrimina negativament les persones d’opcions diferents de les seves). Tot plegat, provoca tensions innecesries per així tenir distreta la població, fomenta provocacions i alimenta el nerviosisme entre els ciutadans, per justificar el desembarcament de les forces de seguretat de l’Estat espanyol i les despeses que ha comportat. Milions d’euros, innecessaris, tirats pel clavegueram, per crear un ambient d’inseguretat inexistent un temps abans. Mentre ells es reorganitzen per recentralitzar els poders envers ells i envers els interessos dels lobbies econòmics, creant normatives que debilitin econòmicament Catalunya (per començar) i enforteixin l’Estat espanyol per poder fer front el seu deute.

Tot el que està succeint em recorda l’estratègia de colonització d’un territori, on es propaguen informacions falses o manipulades per ser més creïbles amb l’únic objectiu de fracturar la població d’aquell territori. Un cop fracturada, seguir amb aquestes informacions manipulades per a provocar revoltes socials fins a arribar a la violència de carrer. I, mentre la població s’enfronta inútilment, enganyada i manipulada, el poder forà pren possessió del poder d’aquell territori i desbanca i desacredita el govern autòcton. Enmig del caos provocat, la societat no s’adona que succeeixen coses, i quan ho fa ja és massa tard. Desgastats, veuen com la seva cultura, la seva economia, el seu govern i el seu mode de viure ha caigut en mans alienes. A tot s’arribarà.

Ara mateix, en precampanya, s’està dient Votarem! Ara sí que votarem! S’ha agafat un lema que pertany al Govern català, Govern legitimat per la població, dissolt per uns polítics forans. Eslògan que utilitzen com si fos un intent de manipular l’inconscient col·lectiu. Aquest lema va ser altament criticat per l’oposició que hi havia al Parlament de Catalunya, curiós que ara l’utilitzin en precampanya. Aquesta oposició (bloc del 155) deia que el vot era il·legal i que les urnes no eren democràtiques. Tot perquè es posaven les urnes per votar quelcom que no els hi agradava, perquè no estava d’acord amb la seva ideologia o perquè no va seguir el procediment establert. Les urnes sempre són un símbol democràtic, són democràtiques perquè són l’eina que permet expressar el que vol la societat de forma pacífica per aconseguir fer progressar el país. El que no és democràtic és que uns cossos policials pagats per tothom apallissessin persones desarmades i pacífiques que defensaven el dret a vot. Un dret fonamental, individual i polític que només es reprimeix en estats de dubtosa democràcia. Cal recordar que aquests cossos policials van agredir a persones que votaven tant SÍ com NO. No els importava el vot ni l’opinió de la gent que hi era l’1 d’octubre, només volien fer callar la gent de la manera més barroera que pot existir. A partir del migdia van parar aquesta violència, afortunadament. Aquí es demostra que l’únic que sembla que els importa és controlar la massa social per no perdre el seu statu quo.

Van posar com a excusa que no era legal el referèndum. Si es vol actuar de manera política, es podia invalidar el resultat en una reunió plenària al·legant que no ha tingut el procediment establert tal com diu el marc constitucional espanyol. I això, es fa al Parlament de Catalunya, fent política i sense agressions a ningú. Igualment discutible seria l’aplicació i articulació del 155. De fet, es podria debatre tot plegat des del Parlament, prèvia restitució del Govern legítim de Catalunya i traient els presos polítics de la presó.

Només recordar una cosa: Hi ha dos tipus de governs.

Uns que utilitzen els textos legals per frenar el progrés i anhels d’una societat, abusant o fent mal ús d’aquest marc legal. Uns governs que volen posar i encaixar per la força legal, mental i emocional una població dins d’uns textos legals que no són legítims perquè no representen a aquesta societat i alhora no són compatibles amb les seves interaccions socials; es podria parlar de Gàbies Legals per frenar i controlar aquest progrés.

I hi ha altres governs que utilitzen aquests textos legals per ajudar a fer progressar i evolucionar la societat. Uns governs que volen vehicular els anhels de la societat emprant i adaptant aquests textos legals a les demandes socials per tal de fer efectiu i materialitzar aquest progrés. No tenen por a avançar ni tenen por a la ciutadania amb iniciativa i amb ganes de millorar la convivència i les relacions socials que d’ella se’n deriven. Hom es preguntarà, com es pot saber quines són aquestes demandes socials? Mitjançant grups d’interès o diferents col·lectius sorgits voluntàriament de la pròpia ciutadania i ho traslladen al govern respectiu. Aquest govern té l’obligació de donar resposta a aquestes demandes. I, si es demanen certs temes de gran rellevància per al territori en qüestió, hi ha una eina anomenada referèndum, i és que el govern que representa aquesta part del territori o societat, convoca les persones a exercir el dret a vot, posant les famoses urnes democràtiques i aplica posteriorment el resultat que surt d’aquesta votació, tant si agrada com si no agrada. A això se li diu democràcia. Si per fer efectiva la democràcia, s’han de fer canvis als textos legals per fer avançar i vehicular aquestes demandes socials, aquests governs ho fan. Aquesta forma de no perjudicar la minoria social perquè també es pot expressar democràticament, ni perjudica la majoria social perquè no la reprimeixes ni la castigues. Només així les societats poden progressar i alhora, fer progressar al seu voltant.

Sembla que els interessos de tot plegat van més enllà de l’independentisme o de l’unionisme, això és l’excusa amb la qual volen fracturar la societat mitjançant manipulacions mediàtiques per a distreure la població en revoltes de carrer i, mentrestant, recuperar l’statu quo i quedar impunes de la bancarrota de l’Estat espanyol per la mala gestió i per l’alta corrupció de guant blanc que hi ha hagut en aquests últims anys.

El 21D, votarem com sempre ho hem fet i ho seguirem fent. Però, què succeirà el 22D? Es respectarà el resultat com fan a les democràcies? Hi haurà una altra gran fallida democràtica? Seguirem amb el problema fins que les revoltes passin a ser guerrilles més rellevants? Què dirà la Comissió Europea? Grans interrogants que s‘aniran resolent en aquesta dura i crua campanya electoral que començarà d’aquí a pocs dies.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here