No és casual el que passa: revoltes, canvis… Perquè com en altres moments de la història estem davant d’una transformació global imparable.
La irrupció de determinats agents, com ara les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) estan suposant una autèntica revolució al món a partir de la xarxa i la globalització que permeten comunicar-se arreu amb qualsevol alhora i amb tothom. A grans trets, aquests canvis, inevitables, estan qüestionant estructures profundes com ara el concepte d’estat entès des del punt de vista territorial o fronterer, les estructures de poder institucional o macroeconòmic, el món del treball o l’organització social i familiar, degut als nous hàbits i noves maneres de comunicar-se i relacionar-se que comporten.
El coneixement acumulat que s’ha transmès d’una generació a l’altra ha estat el factor clau d’aquest avenç que recau en dos grans conceptes: d’una banda, l’aparició de les TIC com a element necessari per a l’evolució del coneixement, i de l’altra, la rellevància del rol que actualment juga l’individu en el context social, que passa de ser un individu anònim per convertir-se en un nòdul valuós d’un inacabable entramat de xarxes connectades entre si. És a dir, la xarxa ens ha permès recuperar la consciència d’individu, cosa que ens porta a focalitzar l’organització social a partir d’una primera baula essencial: la persona, amb tota la dimensió psicològica i comportamental que això suposa, entenent la societat com un tot global, tant físic com emocional, en què res és deslligable.
Fins ara, les revolucions al món han passat per la violència i l’agitació, en què s’imposava la llei del més fort o de l’autoritat màxima, en què uns guanyaven o perdien i on uns manaven i els altres obeïen.
Però avui dia, les noves fórmules de comunicació a través de la xarxa ens aboquen cap a un nou món que fa eclosió frenèticament on el més raonable és innovar, treballar organitzadament i en equip, aprendre a gestionar les emocions, introduir valors a la consciència o resoldre conflictes dialogadament.
Les maneres o les armes de sempre lligades al poder on s’imposava l’estètica de la força i de determinats models de governança ja han perdut el sentit.
És una evolució imparable cap a la saviesa i la pau en què la revolució passa pel diàleg i per un canvi en la manera de pensar i de fer les coses en col·lectiu i no per la involució a conductes individuals descontrolades o maneres de fer ràncies, antiquades o poc elaborades que no porten enlloc.
És un canvi de mentalitat, de paradigma, del canvi en la consciència que modifica la conducta, un canvi en què l’autèntica revolució és la mateixa evolució.
Catalunya, ara mateix n’és l’exemple, el motor. El món ens mira. Estem desvetllant consciències, estem introduint noves maneres transversals de governança, estem reelaborant valors de pacifisme i humanitat, de col·lectivitat i cooperació, estem trencant motlles i construint-ne de nous.
I la força emergeix en cadascun de nosaltres, i tots som un. No només és un trencament amb l’Estat espanyol sinó que és una evolució que transformarà molts esquemes, com un tsunami imparable, i en som l’epicentre.
Mantinguem-nos dempeus, forts i units, pacíficament alçats, que de ben segur estem canviant el món!
