Votar, l’única solució política a un problema polític

Què passa quan es trenca el pacte constitucional?

El pacte constitucional de 1978 va donar fonament a un Estat Espanyol democràtic que reconeixia a Catalunya el dret a l’autogovern i a exercir certes competències de forma exclusiva. Amb els anys, el finançament insuficient, l’elevat dèficit fiscal i la falta d’inversions necessàries per a l’economia, van perjudicar de forma persistent la societat catalana. A més, l’Estat es va anar apropiant de competències autonòmiques.

No era pas aquest el tracte que havíem acordat. Catalunya va voler elaborar un nou estatut, seguint estrictament tots els passos legals. Però es desfermà una campanya anticatalana, que culminà portant l’estatut al Tribunal Constitucional, que el va retallar i el deixà inservible. L’Estat i bona part de la societat espanyola havien trencat unilateralment el pacte constitucional amb Catalunya.

No estem desaant l'Estat, l'Estat ens ha exclòs
No estem desaant l’Estat, l’Estat ens ha exclòs

Molts catalans vam entendre que ens excloïen d’Espanya i que l’Estat Espanyol no seria mai més el nostre Estat. El trencament del pacte constitucional és políticament molt greu perquè deixa la legalitat democràtica sense fonament i, en conseqüència, la legitimitat de l’Estat queda qüestionada.

Per això bona part de Catalunya demana decidir en referèndum si continuem o no dins d’Espanya. És el que han fet altres països de més tradició democràtica.

La pitjor resposta a un problema polític, convertir-lo en assumpte penal

Però l’Estat Espanyol es nega a donar una sortida democràtica a la complicada situació que ell mateix ha creat, ignorant els nostres drets i les nostres demandes. Converteix en il·legal qualsevol iniciativa catalana i porta davant un jutge els polítics que no accepten aquesta situació d’abús, danyant greument les institucions. Les mentides i manipulacions del mitjans, les prohibicions, les amenaces, les causes penals, les inhabilitacions… no són la manera de resoldre un problema polític com és la profunda desconfiança catalana envers l’Estat Espanyol.

Amb les continuades faltes de respecte de l’Estat cap els ciutadans de Catalunya ens hem convençut que més val liquidar la nostra relació de sotmetiment, canviant-la per una altra entre iguals, basada en la dignitat i el respecte mutus.

L’Estat Espanyol ha demostrat tenir un projecte molt consistent i amb segles d’experiència adreçat a afavorir sobretot el poder econòmic de certes famílies i grans empreses ben connectades al poder polític i mediàtic, tots ubicats principalment a Madrid.

No estem desobeint, ens agredeixen amb lleis il·legítimes
No estem desobeint, ens agredeixen amb lleis il·legítimes

Gran part de la societat catalana aspira a un projecte molt diferent: un teixit econòmic productiu ben connectat a Europa i institucions públiques de qualitat, justes, independents i ben regulades, al servei d’una societat lliure, integradora i socialment avançada. Tots dos projectes són possibles, però el projecte català és inviable dins d’Espanya. Per això tots els catalans hem de decidir, votant, entre una societat europea avançada i la mediocritat actual.

Llibertat i progrés o submissió. Tu decideixes.

Article publicat a El Capgròs de Mataró el 26 d’abril.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here