República ≠ Monarquia, això és tot?

Un cop convocat, celebrat i guanyat el pròxim 1 d’octubre el referèndum d’autodeterminació, serà el moment de la república catalana. Però… començarem des de 0? naixerà virginal? Es defineix la república com una simple absència de monarquia?

La República catalana no naixerà buida, o almenys no totalment. El republicanisme, té uns valors propis, uns principis bàsics, que han d’amarar el nou estat que construïm. És a partir dels valors republicans que podrem bastir, afegir-hi, i dibuixar aquest nou estat, uns valors republicans comú denominador d’una societat lliure i democràtica del segle XXI.

Des dels seus orígens clàssics, la República ha definit un model d’organització política on els ciutadans no poden ser sotmesos a cap poder arbitrari, i tot ciutadà ha de ser lliure per igual. La República és la condició política imprescindible per a l’exercici efectiu de la democràcia.

Els valors republicans giren al voltant d’una societat organitzada i de l’autodeterminació ciutadana, segons els valors de la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la justícia i la comunitat d’interessos. El compromís col·laboratiu dels ciutadans és fonamental per a l’existència d’una república. La ciutadania entén que el seu interès ha d’integrar-se en el bé comú.

La praxi republicana es fonamenta en un sistema garantista i en la divisió real de poders, amb una concepció de la societat comunitària (perquè el seu subjecte polític és col·lectiu), objectiva (perquè nega valor als mites i a les idees supersticioses), laica (perquè rebutja tota ingerència de la religió en la vida política i perquè no admet cap altre principi superior que el de la voluntat popular per dirigir l’Estat) i democratitzadora.

El pressupòsit republicà de «decència» o «virtut» en la gestió pública obliga a establir criteris de democràcia deliberativa i a triar, sempre i arreu, per elecció tots els càrrecs; i, per tant, posa límits severs a la burocràcia que tendeix a convertir-se en “Estat dins l’Estat”.

El republicanisme és deliberatiu perquè defensa que el debat col·lectiu és l’instrument que fa valuosa l’experiència comunitària. La comunitat republicana no és d’origen ètnic, sinó que és política; el republicanisme considera que el debat polític públic enforteix la convivència en la mesura que implica tots els ciutadans en la vida en comú.

El republicanisme fomenta el pluralisme i un poder compartit, amb contrapoders que es contrapesen mútuament. Amb un govern que rep tots els seus poders directament o indirectament del poble i està format per persones que compleixen les seves funcions per un període limitat de temps i amb la possibilitat de revocació en cas d’incompliment.

En la mesura que una república defensa una ciutadania «activa» i «mobilitzada», reivindica procediments de participació i, també, un estricte control sobre els governants, els quals tenen bàsicament una funció representativa per al compliment de mandats. L’ús de referèndums i d’iniciatives legislatives populars, tant propositives com abrogatives, com a eines normalitzades de govern és una part central de tot programa republicà.

L’actualització dels valors socials al llarg del temps ens obligarà a una actualització dels valors republicans. Existeixen nous valors en la societat del segle XXI? Sembla evident que sí, i es van definint ja des de diferents àmbits els drets de tercera, quarta i fins i tot cinquena generació i en aquest sentit caldrà replantejar i diferenciar el que són drets fonamentals, de la manera en què aquests «nous valors» es volen portar a la pràctica.

Veiem doncs que la república no naixerà virginal, sinó ja prenyada de nous valors republicans que li donen un sentit ple i esperançador. Guanyem entre tots i totes la possibilitats de poder viure’ls. Amb el referèndum de l’1 d’octubre tindrem l’oportunitat de començar el camí.

COMPARTIR
Article anteriorExhumada la primera fossa de la guerra
Article següentEl Conseller Josep Rull defensa una economia ecològica per l’estat català
Josep Arranz
Nou Barris, Barcelona, 24 d'octubre de 1961. És periodista, publicista i activista polític. Membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i fundador i director de la primera revista de divulgació tecnològica en català, Quaderns Tècnics. Ha estat director de la publicació de formació en tecnologia en llengua castellana Electrónica & Comunicaciones Magazine i primer president de l'Associació Catalana de Premsa Tècnica i Científica (ACPTC). És fundador de l'estudi de comunicació i publicitat La Xicra Comunicació. També ha estat coordinador de la sectorial de Veïns de l'ANC i secretari i posteriorment coordinador de l'Equip de Coordinació Intersectorial (ECI), que agrupava les assemblees sectorials de l'ANC. També és col·laborador de la plataforma Esquerres per la Independència, i redactor al seu llibre de ponències. Actualment és membre del col·lectiu Drassanes per la República Catalana.