Puntualitzacions sobre el debat DUI-RUI

image_pdfimage_print

Creia que era un debat esgotat. Però n’hi ha que s’entesten en mantenir-lo obert, encara que sigui a força de no escoltar els arguments dels altres. Tot i que sigui a nivell particular, m’agradaria fer les següents puntualitzacions:

Primera.- Els partidaris de fer el RI, no parlem de RUI, no fa falta, per què el referèndum que plantegem, no es una consulta no referendària com va ser el 9N2014. Es planteja un referèndum vinculant a tots els efectes. Si algú no sap què vol dir “vinculant” que consulti el diccionari. Potser així deixarà de mesclar naps i cols.

Segona.- El RI es planteja com a culminació i part integrant i legitimadora d’una DUI. La qual, s’inicia amb l’aprovació del parlament de llei de transitorietat, trencament o desconnexió política. Seguidament es duria a terme el RI, que està contemplat i legitimat i convocat per la pròpia llei de desconnexió, i que serveix per ratificar de forma internacional i indubtable que la voluntat dels representants del poble català; els membres del Parlament que conformen l’actual majoria independentista i el poble de Catalunya anem pel mateix camí. No ens enganyem nosaltres mateixos i mirem a l’exterior.

Publicitat

Tercera.- Avui mateix, la revista alemanya Der Spiegel, gairebé convida l’Estat espanyol a utilitzar la coerció armada per aturar el procés independentista català, sense adonar-se’n que precisament aquesta “invasió armada” seria l’element més clarificador a nivell internacional de la nostra situació colonial.

Quarta.- Ningú parla de cap marxa enrere; aprovat el RI, ratificant la desconnexió, es produiria, aquella mateixa nit la culminació del procés, amb la Declaració formal d’independència, sense cap tràmit ulterior. No hi ha, doncs, cap contradicció ni amb el full de ruta aprovat ni amb la DUI que tant s’entesten en reclamar alguns. Estem parlant del mateix sense adonar-nos-en que una Declaració d’Independència directa i ara mateix es “saltaria” dues passes imprescindibles en tot procés: l’aprovació de les lleis de desconnexió, transitorietat o trencament -el nom no fa la cosa- i la ratificació d’aquestes normes en un exercici de democràcia directa que difícilment podria ser ignorat per la legislació i el context internacional.

3 COMENTARIS

  1. Fora bo clarificar:
    Com es pot fer un referèndum d’independència vinculant sense l’autorització de l’Estat colonial.
    Hi haurà prou garanties democràtiques per celebrar-lo? (amenaces militars incloses)
    L’única via legitimadora de la independència és un referèndum? No és suficient la declaració d’un Parlament democràticament elegit?
    I a l’endemà del referèndum, què passa si la metròpoli i el món passa dels resultats.
    Si el referèndum es perd, què passa si aquest no ha comptat amb el vist-i plau de la metròpoli?
    No és millor anar directament a una DUI i deixar-nos estar de passes intermèdies que també poden ser qüestionades per la seva insuficient legitimitat?

  2. Tot l’article es una contradicció en si mateix, RI és amb acord? Perquè treus l’unilateralitat? Llei de transitorietat? Ric ara o ho faig més tard ? A que volem jugar? Sembla que som els primers del mon que ens volem independitzar, i no senyors, per sort tot està inventat i aqui l’únic que es fa es buscar excuses per retardar ho tot , una i mil vegades si cal..

  3. Aquesta vegade la LLei de Transitorietat que será lo que donará legitimat al RI no anirá al TC? Al moment que estigui inpugnada el Referéndum ja no pot ser vinculant. Quin problema hi ha per fer una Declaració de Independencia i agafar el Control del Territori i de la Població? Es veu que a Catalunya la Independència la portará Seur amb molts somriures i agraiments per el fem.ho bé.

Comments are closed.