L’any 1977 el recordo especialment. El gerent d’Editia Mexicana, l’amic Enrique Reyes, m’havia preparat algunes visites i una sorpresa de les que a ell li agradaven més que no pas a mi. Com que al local teníem una bona planta baixa volia aprofitar-la per muntar-hi una llibreria amb aparadors de cara al carrer Lucerna i també un espai perquè els professors poguessin consultar llibres potencialment adoptables com a text o manuals de consulta pels seus alumnes. Per aquesta transformació es necessitaven noves prestatgeries i vitrines. L’Enrique tenia un amic, D. J. M. Romo, que tenia una fàbrica d’aquest tipus d’instal·lacions a Aguascalientes d’on eren fills tant ell com Romo. Amb l’objectiu d’ensenyar-me aquella fàbrica i la seva ciutat natal va muntar, no sé amb quina complicitat amb Romo, un viatge a Aguascalientes amb el jet privat de D. J. M. Romo. Era el mes de novembre i ens vam plantar a l’aeroport davant del jet. Hi anàvem sis persones més el pilot i copilot. Jo havia volat en avionetes d’hèlix però mai en un jet privat.
En arribar a Aguascalientes vam anar de dret al fàbrica de Romo; ens havien vingut a buscar empleats seus amb un parell de cotxes de luxe. Ens van ensenyar les instal·lacions, la fabricació i les proves de seguretat del material de vidre que pensàvem adquirir. Un cop acabada la visita ens van convidar al menjador privat de J. M. Romo. Aquest es va posar a la punta d’una taula rectangular darrere la qual hi havia un armari que quan Romo va fer un gest amb la mà es va anar obrint automàticament i van aparèixer uns prestatges ben il·luminats amb una cristalleria selecta i tota mena de vins i licors a la base. De primer ens van servir un vermut amb les begudes que vam triar. Jo, naturalment, un bon tequila acompanyat de tacos i entreteniments per picar. Tot seguit un bon dinar. Al fons, a banda i banda de Romo, un parell d’homenots fornits als quals, quan es movien una mica, se’ls veien uns pistolots enfundats dessota les aixelles. Un quadre de pel·lícula de… No recordo de que vam parlar durant el dinar perquè encara estic enlluernat.
De camí, tornant cap a l’aeroport, l’Enrique m’anava mostrant i explicant els llocs i monuments més destacables de la seva ciutat natal que també ho era de Romo, Aguascalientes. De les prestatgeries no em vam parlar més; el dia havia estat impressionant que és el que pretenia l’Enrique. A la nit, descansant a l’hotel en que m’allotjava a la Ciutat de Mèxic anava repassant tot el que havia vist i viscut aquell dia. Per una comanda de quatre prestatgeries un vol en jet privat i un dinar en un menjador de maharajàs amb guardaespatlles (guaruras). Potser era per l’amistat entre Reyes i Romo, però segueixo sense veure-ho clar. A Mèxic jo ja m’havia acostumat a no preguntar més del compte.
Encara que de vegades no ho sembli, el que m’ocupava més temps durant aquells viatges eren les visites a llibreries, distribuïdors i professors. Aleshores, la gran cadena de llibreries de Mèxic era Librerias de Cristal. No recordo exactament quantes però eren a l’entorn de cinquanta; n’hi havia per tot el país i alguns dels nostres amics n’eren socis. En vaig arribar a visitar bastantes durant els meus viatges. També hi havia les Librerias Porrúa. El Sr. Porrúa, al que també vaig conèixer, tenia un gran prestigi com a llibreter i a com a intel·lectual. La llibreria mare estava i ubicada al davant del Palacio de Bellas Artes en ple centre de la ciutat. També hi havia altres cadenes que venien de tot, però que eren grans clients d’editors i distribuïdors; era el cas de Sunborns que a la capital ocupava una bella construcció d’estil mexicà. Tanmateix, quan visitàvem alguna Llibreria de Cristal érem atesos d’una manera especial per la relació accionarial que hi havia amb alguns socis d’Editia.
El mateix any 1977 l’Enrique em va portar a visitar la gran universitat de Mèxic, la UNAM, Universidad Nacional Autónoma de México. Em va impressionar per les seves dimensions i els motius acolorits, molt mexicans, de les façanes de l’edifici principal. Una llibreria especialment gran era la Casa del Libro, situada al barri de Coyoacán. Tenia un aparcament propi en extensió i estava regentada per D. Júlio Sanz, un exiliat gallec amic del meu pare. Aquesta llibreria va anar obrint altres establiments per tot Mèxic. Al Sr. Sanz i la seva dona , una anarquista catalana, els havia conegut a casa dels meus pares a Llerona, ell coix ferit de guerra. Amb el seu fill, que també es diu Júlio van fundar una editorial que, si no recordo malament es deia, i possiblement es diu, Aconcagua. Júlio Sanz, Jr. va desenvolupar una gran tasca en el món del llibre mexicà, va ser president de la Cámara Mexicana del Libro i vam tenir una bona relació. Els seus pares parlaven català, ell, nascut a Mèxic, ja no.
A la Ciutat de Mèxic vaig conèixer un dels grans distribuïdors i persona de prestigi, D. Rafael Giménez Siles, que era un espanyol emigrat a Mèxic. La primera vegada que el vaig anar a visitar al seu despatx em va explicar la seva vida començant per Madrid. Va ser un dels impulsors de la Fira del Llibre de Madrid d’abans de la Guerra Civil. Guardo un dels llibres que em va regalar, Retazos de vida de un obstinado aprendiz de editor, librero e impresor. Feria del Libro de Madrid, editat a Mèxic, llibre que m’ha sigut molt útil per a estudiar la història del llibre a Espanya sobre la qual n’he fet algun treball.
En una de les il·lustracions d’aquest llibre apareix Giménez Siles a la inauguració de la primera edició de la Fira del Llibre de Madrid el 1933, donant explicacions a l’aleshores ministre d’Instrucció Pública del govern de la República, Fernando de los Rios. L’any 1935 també hi surt al costat del ministre del ram, llavors Prieto Bances. A Mèxic va fundar l’editorial Giménez Siles i, juntament amb Martín Luis Guzmán i Adolfo López Mateos -posteriorment president de Mèxic. El 1938 fundà l’empresa EDIAPSA propietària de la ja esmentada cadena de llibreries Librerias de Cristal que, a partir 1978, passaria a altres mans. En aquestes cartes evito parlar de les diferències ideològiques que hi havia entre exiliats i emigrants catalans i espanyols a Mèxic, també entre els mateixos catalans, que els dugueren a fundar associacions enfrontades. Ja sabem que les guerres entre germans són les pitjors.17
