Al VilaWeb d’aquest 2 d’octubre, en un article titulat „Vixca la ignorància… i la barra“, Vicent Partal treia els drapets al sol a aquesta caterva de polítics que fan el que poden per fer del valencià una llengua distinta del català, no perquè els interessi el valencià, sinó per desmuntar el català tant com puguin. Això m’ha fet pensar que no seria sobrer que, per als lectors que em fan l’honor de llegir-me, repeteixi alguna cosa que ja fa temps que vaig escriure. Però si sempre ens hem d’enfrontar amb els mateixos disbarats, podem respondre amb els mateixos arguments.
Per començar, dir que aquesta gent que fa mans i mànegues per desfer la unitat de la llengua són una colla d’ignorants és més que justificat. L’alternativa seria dir que si no són ignorants, menteixen descaradament amb tota la pitjor intenció. I una cosa és tan condemnable com l’altra.
En alguns articles i en un llibre meu, il·lustrava l’absurditat d’aquest separatisme lingüístic comparant-lo amb la realitat lingüística a altres països, sobretot amb l’àrea de l’alemany que és la que conec més. Al meu llibre Entre l’Elba i els Alps. Esbossos alemanys (Editorial El Toll, 2023) hi deia (capítol 4, Les parles alemanyes). “A Alemanya, com a Anglaterra o Itàlia, els dialectes, tant en el lèxic com en la fonètica, són tan diferents els uns dels altres que per tal d’entendre’s mútuament han de recórrer a la llengua normativa que han après a l’escola i de vegades (almenys a Alemanya) fins i tot així tenen dificultats. Si a aquests països hi hagués gent tan ignorant filològicament com als governs valencians amb el seu absurd separatisme lingüístic, avui a Alemanya hi hauria ja registrades com a mínim una dotzena de llengües diferents”.
En realitat, com deia el sociòleg Vicent Flor, a la mateixa edició de VilaWeb: “Els espanyolistes i antivalencians no són idiotes, és gent que vol eliminar el valencià”. És gent que vol aconseguir l’espanyolització total allà on manen, és el camí cap a la seva “normalització”.
Sembla, però, que el que estan aconseguint (i més amb el descrèdit total de l’impresentable Mazón) és augmentar la quantitat de valencians que, juntament o no amb el Principat, veu la sortida d’Espanya com a única solució a totes les injustícies culturals i financeres que han de sofrir. La “España rota” que volia impedir Franco (i ara els seus epígons actuals) van pel camí d’aconseguir-la tots aquests energúmens, l’únic “mèrit” dels quals per arribar als llocs que ocupen és la cega supèrbia i l’ultranacionalisme espanyol delirant.
No ho oblidem de cap manera: el món té ara altres preocupacions més greus motivades pels senyors Trump, Putin i Netanyahu, i només mirarà altra vegada cap als Països Catalans si en fem una de sonada. Però mentrestant, ajudem-nos catalans i valencians tant com puguem, que els que volen separar-nos només aconsegueixin unir-nos més.
