Quan t’arriba a les mans un exemplar del llibre La farsa de Casp de Pere Grau Rovira (Editorial El Toll, 2025), no pots deixar de sentir una lleugera basarda davant les imponents 700 pàgines, que en els temps del consum ràpid, et fan dubtar si aconseguiràs acabar-lo. A més, el tema, el Compromís de Casp, que va significar la fi de la línia successòria catalana en els trons de la Corona d’Aragó i la implantació de la influència castellana, en uns temps actuals tan dolorosos per als que sentim la nació catalana, et fan pressuposar una lectura feixuga. Res d’això passa. Un cop trenques a llegir, de seguida et veus atrapat en la història del dissortat Jaume d’Urgell i en l’entorn de la família Montordal.
Estem davant d’una novel·la que sap conjugar a la perfecció les vicissituds d’una petita família noble entorn de Poblet amb la tragèdia que duu a la inacció i fallida del Comte d’Urgell en la reclamació del tron, un cop mort el rei Martí. La interrelació de les dues línies argumentals ens permet resseguir tant el dia a dia de la vida catalana a l’entorn del primer quart del s. XV , com les conxorxes i les relacions entre la noblesa aragonesa, catalana i valenciana i l’estament eclesiàstic amb les seves trifulgues papals. Amb, sempre de fons, la clàssica lluita descarnada pel poder.
És possible que el lector ja tingui una noció del que va ser el Compromís de Casp i de la fi de Jaume d’Urgell. Però el que enganxa d’aquest llibre és la comprensió pas a pas del que va dur a la desfeta catalana, de la qual potser ens interessaria extreure’n el màxim aprenentatge possible. Per a comprendre tots els punts de vista, tant de la narració històrica com de la més novel·lesca, que ens ajuda a digerir tota la informació, l’autor ens presenta tota una plètora de personatges que parlen des d’ells mateixos. No cal patir, però, per perdre’n el fil. Els personatges centrals es mantenen durant les tres parts de la novel·la, fent que sempre estiguem atents a les alegries i desgràcies que els passen. Entre tots ofereixen un retrat complet, sobretot de les relacions de poder, diners i l’amor en aquella època.
Un cop llegit de punta a punta, et queda la sensació que els catalans estem abocats moltes vegades a cometre els mateixos errors de càlcul. Però que també sabem preservar aquell esperit nacional que ressorgeix en els temps més foscos. Tant de bo, en algun moment, puguem aprendre de la història, inclinar la balança i aconseguir l’anhelada llibertat. Llibres com aquests ens recorden què vam ser, què som i què volem ser. Gràcies, Pere, per aquesta ingent tasca!