B
envolguts connacionals i amics,
Tenim la gran sort que cada any feu el sacrifici patriòtic de venir de Barcelona per fer-nos costat en, ara per ara, l’únic dia a l’any a la Catalunya del Nord que fem memòria d’un dels nombrosos saquejos imposats pel colonialista Estat francès, al llarg de segles de repetits i el ferotges atacs contra el nostre país.
Sigueu-ne regraciats; valorem i agraïm moltíssim la indefectible col·laboració de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana [IPECC] i d’Indrets del Record, encapçalats respectivament per Josep Puig i Teresa Clota, sense els quals aquesta commemoració no s’hauria pogut ni començar al 2009 ni mantenir fins avui durant 17 anys.
A l’Estat francès un nom de poble que evoca a tothom l’horror absolut de l’opressió i de la repressió nazis és Ouradour-sur-Glane, de fet en occità Orador de Glana, perquè 453 dones i 207 mainatges hi foren cremats vius dins l’església al juny del 1944, una de les pitjors matances de civils comeses per l’exèrcit d’ocupació alemany.
Per primera vegada el juny 2024 el president de la República Federal Alemanya va assistir a les cerimònies recordatòries de la massacre de vuitanta anys abans. Expressà la seva vergonya que els crims hagin estat impunes i que Alemanya sigui dos cops culpable per no haver-los expiats. El president francès Macron ressaltà que la gent cremada no eren sols víctimes sinó màrtirs i dictaminà: «Ens recordarem d’Oradour sempre, per tal que la Història no es torni a repetir». És clar que Macron no vol recordar que aquest poble és occità i pateix la francesització, ni vol al·ludir als múltiples Orador de Glana perpetrats per França.
Evidentment com a catalans del Nord no podem exigir del Govern francès ni excuses ni reparacions, ni tan sols la formulació d’un sentiment de vergonya, atès que de fet enlloc constem com a catalans: es divulga que els avantpassats nostres, aquí com a la resta de l’estat francès, eren gals, no ibers ben entès; el lema «nos ancêtres les gaulois» repetit a cor què vols arreu on s’ensenyi la «història» francesa és el fonament de la Bíblia colonial de la França de Dunkerque a Tamanrasset. La nostra, d’història, no s’ensenya perquè a França no és reconeguda, la nostra llengua, devaluada com a «regional» no és oficial, i ens fan ser part de la regió «Occitanie»: érem i sem francesos. Ho proclama la constitució: «la República és una i indivisible». De nació n‘hi pot haver només una, la francesa.
El company Jaume Deloncle –fill de l‘il·lustre i carismàtic patriota precursor Josep Deloncle que va fundar el Museu de la Casa Pairal i reimplantar, al cap de segles de prohibició, la Processó de la Sanch a Perpinyà–, ens fa saber que una novel·la té molt d’èxit actualment a França: Le bâtard du Roussillon, el bord –aquí tradicionalment en diem el bordegàs– del Rosselló, presentat a les xarxes com a gran novel·la històrica «que revela un període desconegut de la història de França…». Endevineu quin? Doncs precisament la croada del 1285!
En Jaume ens comenta que el mot «català» no hi apareix ni un sol cop al llibre. Com no podria ser altrament, ho sabem bé prou i ens ho confirmen tot sovint articles de premsa i de promoció turística locals: els nostres reis eren aragonesos. alguns mallorquins i, per fi, espanyols. Catalans? Cap! Ni un! Tota la gent del Nord i més particularment la d’Elna que llegirà aquell llibre–famós per ser escrit pel fill d’un ex-ministre–, se’n satisfarà, per desgràcia.
A França mundialment coneguda com a «País dels Drets de l’Home», de la «Llibertat, Igualtat, Fraternitat», s’amaguen els crims perpetrats sia per les monarquies sia per les repúbliques durant totes les guerres de conquesta i colonització arreu del món.
Només al cap de seixanta anys es va començar a revelar l’existència dels camps de concentració a la Catalunya del Nord, i he de remarcar que el camp de l’horror absoluta, el Camp de Ribesaltes, d’on foren enviats cap a Auschwitz 2290 jueus, que va ser doncs un camp de deportació, és definit en un article recent del diari L’Indépendant (30.08.2024) a l’encop com a «camp militar», «de reagrupament», «de trasllat», de «retenció», però mai com el que fou: un camp de concentració. La terminologia oficial d’encobriment és encara avui «camp d’internament».
Fa pocs mesos s’ha destapat una nova pàgina de la història amagada del camp. Igual com a l’any 1997 havien estat trobades fortuïtament llistes de jueus llençades a les escombraries –però miraculosament trobades i salvades de la destrucció doncs de l’oblit–, uns arqueòlegs excavant van trobar fa pocs mesos tombes buidades dels ossaris de nens que s’haurien mort de malnutrició i de fred als anys seixanta del segle passat.
Poc se sabia que arran de la independència d’Algèria el 1962, 22 000 harkis algerians, que van preferir marxar i combatre amb els colonitzadors que no quedar-se dins el seu país de nou independent, van ser traslladats al Camp de Ribesaltes. El 2007 L’Indépendant va revelar en una entrevista colpidora els patiments explicats per ell mateix de Kader Goutta arribat a l’edat d’un any amb la seva famíia i que va viure durant vint anys al «camp amb reixat tancat a la nit, amb clau i forrellat, pel cap del camp!». (L’Indépendant, 16.01.2007). Així recompensa França els renegats col·laboracionistes!: «Roma no paga els traïdors»…
Pel diari d’aquest divendres ens hem assabentat que quatre famílies han dipositat una queixa comuna contra X «per violació de sepultures i atemptat a la integritat d’un cadàver». Afirmen que tot va ser deliberadament organitzat conjuntament pel municipi de Ribesaltes, l’Estat i el Departament sense informar-ne les famílies. Denuncien la profanació de sepultures, la dissimulació de cadàvers. Arran d’aquestes revelacions surten a la llum les mentides oficials d’uns i altres responsables estatals, departamentals i municipals per encobrir aquelles morts.
Una prova patent i molt recent de la voluntat d’ocultació dels crims francesos és el fet que un periodista polític, Jean Michel Apathie, va ser al mes de febrer víctima d’una caça a l’home, sancionat per la radio RTL per haver comparat els crims nazis amb la colonització d’Algèria, per haver declarat que França «havia protagonitzat “enfumades” de les poblacions d’Argèlia dins de grutes, centenars d’Oradour-sur-Glane».
Confiem que el Govern català, un cop recuperat per fi el nostre estat, arrabassat fa tres segles i mig pels francesos i pels espanyols, els exigirà perdó oficialment i com rescabalar-nos expiant llurs crims, i que per fi podrem nosaltres mateixos divulgar oficialment la nostra història, ensenyar-la a les noves generacions perquè retrobin la memòria robada i perduri l’existència ara per ara amenaçada de la nostra nació mil·lenària.
Diumenge 25 de maig de 2025. Remembrança de la Massacre del 25.05.1285
