Solidaritat, anàlisi i dimissions

Per

5 de novembre de 2024

Com a valencià del nord he pogut estar amatent a tota mena d’informació (també de desinformació) sobre la gestió política i tècnica per la DANA al país dels nostres germans, el País Valencià. És cert que també ha afectat els nostres cosins aragonesos, per la qual cosa voldria mostrar també el mateix condol i solidaritat. Però em voldria centrar allà on hi ha hagut major mortaldat, major incompetència, major maldat, majors danys emocionals, físics i materials. Perquè es necessita que tots i totes reflexionem sobre què ha passat i què encara passa.

Hi haurà gent que considerarà que s’han de centrar tots els esforços només en el suport mutu, en la solidaritat i en “la unitat fa la força”. I que no és temps d’anàlisis ni d’esperit crític. Jo pensava així abans d’analitzar la situació a Galiza. Hem de remuntar-nos a la catàstrofe ecològica i humana (recordem que hi va haver intoxicacions i un fort impacte en la salut pública) de l’enfonsament del Prestige (2002). Més enllà, de la solidaritat dels Nunca Mais a tota la península ibèrica per retirar “los pequeños hilillos de plastilina” (segons un irresponsable Rajoy), cal insistir en la gestió incompetent, mesquina i irresponsable del PP de Galiza d’aquell moment. I tot i que és cert que va fer que perdés la majoria absoluta immediatament, el PP de Galiza la va recuperar el 2009 amb Feijóo al capdavant, tot oblidant-se de tot plegat. I dic oblidant-se perquè el PP no va fer cap mena d’autocrítica real al respecte. De fet, al judici del 2013, només el capità del vaixell, Mangouras, va ser condemnat a penes de presó. La impunitat va ser quasi total. Per tant, si deixem que passi el temps, els (ir)responsables d’aquesta situació sortiran indemnes i ningú haurà après cap lliçó. De fet, quina lliçó vàrem aprendre del Prestige? Poques. Doncs no toca repetir-les, sobretot pensant en el futur.

Cal començar indicant que qualsevol catàstrofe climàtica pot tenir elements d’imprevisibilitat i de sorpresa que ens recorda que els éssers humans som vulnerables i que no ho podem controlar tot. Cap polític és infal·lible. Tots i totes cometem errors. Però una cosa és una equivocació i l’altra una negligència, però una cosa és estar superat per la situació i l’altra prioritzar la producció i els beneficis empresarials a la salut pública i la integritat física dels teus conciutadans, però una cosa és no saber com gestionar una crisi tot i que disposes de protocols i tècnics perquè ho facin ells) i l’altre és fer cas omís a allò de què que t’estan avisant els experts i les autoritats competents com els meteoròlegs i l’AEMET. Llegint per les xarxes socials els comentaris de militants i (encara) simpatitzants del PP del País Valencià (dos coneguts meus), els preocupa més que quedi clar que “tot plegat és fortuït” i que el govern valencià del seu PP ha fet el que ha pogut —i sinó, a donar la culpa al govern de l’Estat per no activar l’estat d’alarma, els sembla molt important indicar que s’estigui parlant més castellà que valencià en aquestes situacions de risc (ja que és una llengua “més útil”) i dediquen més temps a vanagloriar l’ajuda de la Comunitat de Madrid d’Ayuso i de l’ultradretà president d’El Salvador Bukele al País Valencià que a difondre com es pot ajudar als seus compatriotes damnificats de forma ciutadana i o a criticar que l’ajuda provinent de “l’enemiga” Generalitat de Catalunya (i altres organismes catalans) no hagi arribat abans perquè el govern valencià s’hagi negat a rebre-la en primera instància i en alguns casos, sort d’alguns batlles que l’han acabat demanant ells mateixos.

Publicitat

Però bé, això només seria una anàlisi de les pitjors actituds de l’ésser humà en catàstrofes climàtiques i no seria just generalitzar: la solidaritat d’entitats socials, ONG, ciutadans a títol individual, esglésies, altres comunitats autònomes, altres estats del món i, sobretot dels mateixos valencians i valencianes a la “Passarel·la de la solidaritat” demostra que el tòpic del mite liberal que en situacions de crisi tothom mira per si mateix i la solidaritat escasseja és fals. La humanitat és bona per naturalesa i així ho està demostrant aquests dies. “Sols el poble salva el poble” diuen molts influenciadors aquests dies. Tot i que simplista, és significatiu del descrèdit polític actual. Tots els Instagram estan plens de punts de recollida solidària, de com poder ajudar els animals afectats o que queden sense propietari, de com fer arribar ajuda monetària a associacions que s’encarreguen de gestionar la societat civil organitzada que està substituint (com tantes vegades) a institucions ineficaces (no perquè no puguin arribar a tot arreu, que també, sinó que són liderades per incompetents, irresponsables i líders amb actituds inhumanes). I és cert que hi ha hagut saquejos, però sobretot de gent que s’ha d’alimentar, que està sense res, que se li ha ensorrat la casa i no té recursos socioeconòmics per subsistir. I també és cert que hi ha algunes estafes que corren per les xarxes perquè donis els diners a entitats solidàries fent-s’hi passar. Però és la minoria de la minoria. D’aquella minoria de la que forma part l’actitud dels dirigents del PP valencià i del PP estatal.

I aquí és on volia arribar: què és per a mi el més rellevant que ha passat del 29 d’octubre fins aquest 3 de novembre, en termes de gestió política, tècnica i empresarial?

L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) manté (del dilluns) un avís taronja (perill important) per pluges fortes en diverses zones de la província de València a les 6.42 hores del dimarts 29 d’octubre. A les 9.41 hores s’avisava, ja que la gota freda (DANA) a tota la província de València obligava l’AEMET a elevar el risc a “avís vermell” —de fet, ja es reportaven inundacions en viles com Catadau—. Mentrestant, al mateix matí, l’AEMET feia piulades indicant que “el perill és important, i inclús extrem en algunes comarques”, el president valencià Mazón afirmava en un tuit a la 1 del migdia que després va esborrar (sort que Internet té memòria!) que “la previsió és que a les 6 de la tarda el temporal disminueixi la seva intensitat”, aconsellant, això sí, que la població prengués “precaució” a les carreteres, o sigui, no indicant que no es desplacessin sinó oferint seguretat que “amb precaució” es podia usar el cotxe amb normalitat. Una barbaritat, una mentida i una irresponsabilitat, sobretot sabent, per exemple, que a les 11.30 hores del matí el barranc del Poyo, que travessa diferents municipis, s’havia desbordat i com tot ciutadà sap, l’aigua baixa per tot arreu i encara baixava a grans cabals. El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat valenciana ja havia començat a emetre alertes als municipis de més avall, i Mazón ho devia saber. A les 15 hores, la televisió valenciana À Punt demanava que la gent “no surti de casa”. A les 17.49 hores, l’AEMET anunciava que l’alerta roja es prolongava en totes les zones assenyalades del País Valencià, però no va ser fins a les 20:03h, 12 hores després de les primeres pluges i avís taronja, que tots els telèfons mòbils de València van rebre l’alerta massiva de Protecció Civil: “s’ha d’evitar qualsevol desplaçament a la província de València” —quan ja molts s’havien desplaçat durant el dia i estaven tornant a casa de la feina, de les extraescolars, de comprar o del que fos. Està clar que hi ha o incompetència o maldat, i en tot cas, en els dos casos, la conseqüència d’higiene democràtica més sensata és la dimissió del govern valencià en bloc. No ara, que pot produir major caos del que alguns ja han provocat, sinó quan estigui tot un xic més calmat. Però les dimissions s’han de demanar ja ara, que la memòria dels ciutadans, com sabem els politòlegs i comunicòlegs, és curta.
El que ens hem de preguntar és per què Carlos Mazón i el seu govern fa cas omís dels avisos de l’agència competent? Quins interessos i quines prioritats han prevalgut en les seves decisions? Quantes persones (més enllà del típic ciutadà irresponsable) s’haurien salvat si haguessin enviat els avisos als mòbils quan realment ja era necessari? Per què van mentir al migdia dient que a la tarda tot plegat minvaria? D’entrada, el PP s’ha preocupat per deixar bé la Comunitat de Madrid d’Ayuso, a Bukele i a totes les comunitats autònomes governades pel PP, de les quals Mazón sí que va acceptar ajuda a primera instància (per poder dir que “ells sí són solidaris”), i deixar malament el govern de l’Estat (Feijóo, sobretot), a la “pancatalanista” Generalitat de Catalunya i a altres governs no populars (per dir que “ells no són solidaris”). És per això, i per l’estupefacció de la població valenciana davant tants rebutjos insòlits a l’ajuda gratuïta, que Mazón rectifica el 1r de novembre i acceptava llavors els bombers d’elit de la Generalitat catalana després de rebutjar-ne l’ajuda. O el cas dels bombers de Bilbao, que s’han queixat en reiterades ocasions del rebuig per part del govern de Mazón perquè vinguessin al País Valencià a ajudar-los. Per posar només dos de tants exemples, en aquest cas, dels “enemics d’Espanya” que tant odia el PP: els catalans i els bascos.
L’actitud del govern espanyol també mereix alguna crítica. Ho podem resumir en el “Si quieren ayuda, que la pidan”. Aquestes són les declaracions del president del govern central, escudant-se en les competències autonòmiques valencianes en emergències. govern espanyol format per PSOE, Sumar i Comuns, recordem-ho. Això ha comportat, per exemple, que l’enviament de 250 bombers francesos no s’executés. A França, encara estan al·lucinant. Alguns també es pregunten per què davant de la inacció de Mazón, Sánchez no ha decretat, per exemple, l’estat d’alarma o ha proposat un 155. L’estat d’alarma i el 155 sembla que sí que són legítims per gestionar (tard, també) la pandèmia i els “conflictius” catalans, però no per salvar vides. L’AEMET no té capacitat de gestió, però el govern central ha envaït competències sempre que ha volgut a la Generalitat catalana. Sembla, però, que a la Generalitat valenciana li tenen més respecte, però a les vides humanes no tant. Certament, la ministra de Treball i la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions estan estudiant mesures per pal·liar els efectes devastadors a escala econòmica i per facilitar teletreball i permisos retribuïts, tanmateix això no excusa, per exemple, per què se celebrava un ple per repartir-se càrrecs a RTVE aquest 30 d’octubre? Com es pot criticar que el mateix dia de la DANA, Mazón tingués tres reunions que no tenien cap relació amb la que havia de ser la gestió coordinada i urgent de la situació per part del govern valencià, i liderada pel seu president, i es deixés tot en mans dels inútils i negacionistes de Vox?
L’actitud de grans empresaris, o d’empresaris inhumans de València, obligant als seus treballadors i treballadores a què, sobretot la tarda del primer dia de la DANA, posessin en risc la seva valuosa vida, per anar a treballar, produir i engreixar els seus porcs beneficis empresarials. Això va lligat amb l’actitud del govern valencià, que va oferir tota mena d’inputs comunicatius (o millor dit, de buits informatius) per tal que no corregués l’alarma, i així poder ajudar els seus amics explotadors, corruptes i finançadors del PP com Juan Roig, president de Mercadona. Aquest “gran” empresari, que diuen que “està fet a si mateix” però obliden que ve d’una família empresària que va rebre l’ajuda corrupta de la dictadura feixista, s’ha hagut d’enfrontar a alguns valencians que han anat a un supermercat seu per increpar-lo al descobrir (amb imatges de camions de Mercadona encallats en el fang) que Roig havia donat l’ordre a tota la seva plantilla d’anar a treballar. No fou pas l’únic cas, però com que la major part dels dogmàtics liberals i neoliberals i la major part dels grans mitjans li fan la rosca, publireportatges i el blanquegen, em semblava interessant exemplificar l’actitud d’aquests empresaris valencians amb actituds d’inhumanitat de Roig. En aquest cas, es veu clar que el que prioritzava el govern de Mazón eren els interessos capitalistes enfront de la salut pública, el medi ambient, les cures i la vida. Això sí, als seus familiars, amics i coneguts que treballaven a les institucions polítiques del PP se’ls va avisar, com en el cas de la Diputació de València (al migdia!), que hi havia un “risc molt alt per a la població” (la qual cosa no la deixaven clara a la ciutadania en general) i que s’havien de “mantenir tancats els centres de treball” de la Diputació. Si van salvar els seus propers i no la població en general, això té un nom.
Aquesta inhumanitat es va veure encara més clara en les declaracions de la consellera de Turisme del govern valencià “informant” (de forma antiempàtica, per ser suaus) a les famílies dels morts que havien de mantenir-se a casa i no anar encara a les instal·lacions on hi havia els cadàvers de la seva gent estimada. L’endemà, va demanar perdó, però si veieu les declaracions es mostra el tipus d’actitud inhumana d’aquest govern.

Per desgràcia, tot plegat no ens ha de sorprendre si recordem el Prestige (o les morts a les residències per covid-19 a la Comunitat de Madrid d’Ayuso), però tampoc pel fet que aquest govern del País Valencià està format per consellers d’un partit d’extrema dreta, Vox, que nega el canvi climàtic. De fet, la Comissió Europea ja ha hagut de rebatre un regidor neofeixista de Vox del País Valencià per dir barbaritats irresponsables en un fòrum científic i que cerquen blanquejar (i que paguin menys impostos per les seves externalitats negatives) els agents més contaminadors. Tant el NOAA com l’IPCC, en resum, el consens científic i acadèmic, porten, com els que som ecologistes, dècades avisant que només som a temps de mitigar (i no d’aturar) el canvi climàtic (provocat per l’acció humana), i que aquest causa i causarà més i més intenses tempestes. D’aquí la importància del fet que, de les primeres coses que va fer el govern de Mazón quan fou investit, fou desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències (del govern del Botànic) i alhora subvencionar la minoritària, antiquada i antianimalista tauromàquia. Investigant sobre l’UVE, certament, hi va haver una plataforma de bombers i bomberes de la Generalitat, que s’hi oposava com el PP-Vox per augmentar, suposadament, la ineficiència en la coordinació d’emergències. Però, aquest pressupost de l’UVE que es va estalviar la Generalitat valenciana es va revertir en més i millors recursos pels cossos d’emergències? Ho dubto, sobretot veient l’actitud del govern de Mazón en la DANA, però queda la pregunta a l’aire. Fixem-nos sinó en el que va dir el sindicat CCOO quan es va queixar el mateix 31 d’octubre pel fet que “de 28 unitats de bombers forestals, la Generalitat només havia mobilitzat dos per pal·liar els efectes de la DANA”, com si sobressin efectius.

Mentrestant escric aquestes línies, el rei Felip VI ha fet el típic passeig protocol·lari per zona catastròfica (Paiporta) per legitimar-se en el poder i fer-se la fotografia, però li ha sortit malament. Li han tirat fang i l’han escridassat a ell, a Mazón i a Sánchez (tot i que aquest, punyeter com és ell, ràpid s’ha amagat al cotxe oficial) com a “assassins”. El més important de tot plegat és que la ràbia la canalitzi una política transformadora i alternativa, de forma constructiva, i no l’antipolítica, l’extrema dreta o al final, la resignació de la pitjor frase de tots els temps (“tots els polítics són iguals”). Sinó, simplement serà un “mal tràngol” pels protagonistes, però tothom continuarà en el poder com si res d’aquí a uns mesos. Per cert, tot i que a mi no m’agrada l’estil (mai diria “Guillotina al Borbó!”), i alhora entenent la ràbia i desesperació, caldrà solidaritzar-se amb la repressió que els pot esperar als qui han gosat assenyalar als irresponsables d’aquesta situació. Són dels nostres. No ho oblidem quan comenci la solidaritat antirepressiva, que després molts ciutadans s’obliden del tema —que ja ens coneixem. En tot cas, continuem ajudant a la solidaritat i intentem anar a les diferents concentracions per demanar la dimissió d’aquests mandataris. I alhora, continuem criticant els que deixen construir i construeixen en zones inundables i pensen que poden dominar la naturalesa sense cap conseqüència futura. El canvi climàtic és aquí, cal prendre-se’l seriosament.

Fonts d’informació: