A Catalunya tenim un problema ben gros provocat per la llei electoral municipal i l’excés de municipis. Si en altres temps l’excés de municipis va ser una forma de defensa, davant el sistema colonial, un cop es té un parlament, l’excés de regidors que provoca aquest excés de municipis crea com una espècie d’escola “de Formació Professional” per a futurs polítics, i la desproporció és molt gran.
Tenim 9.000 aprenents regidors per a 135 llocs de diputat, i és clar, tard o d’hora aquests regidors acostumats a cobrar diners públics i viure de la moma necessiten una menjadora, taula, comissió, o subvenció per continuar vivint a costa del país.
I com cada quatre anys tenim una nova fornada de regidors aturats, s’han de crear organismes intermedis inútils com els consells comarcals, l’AMB, taules, instituts, comissions assessores, etc. O directament endollant-los en empreses públiques perquè augmentin la seva ineficiència.
Catalunya amb 8 milions d’habitants tenim 941 alcaldes i 8.319 regidors. Potser valdria la pena que comparéssim aquestes dades amb altres llocs: Anglaterra amb una població de 53 milions de persones té 2.300 regidors en total repartits en 353 entitats locals. Suïssa amb 8.500.000 habitants té 100 alcaldes.
Si aquestes xifres ja ens fan veure que el problema és gros, encara es veu més clar quan baixem en l’àmbit de cada municipi: Per exemple, Miami a Florida (EUA), amb 439.890 habitants hi ha un alcalde i 5 regidors de districte. A Los Angeles, amb 3.849.000 habitants té 15 regidors i un alcalde. Tots ells escollits per elecció directa de cada districte, i tota l’administració s’organitza en funció dels districtes: policia, jutjats, sanitat, ensenyament assistència social, etc.
A Suïssa només cobren sou públic els 100 alcaldes i els 7 membres del Govern Confederal. En el cas dels alcaldes, no és un sou, sinó una compensació d’uns 800 €, i els regidors no cobren.
Aquí, en canvi, a Barcelona ciutat, entre regidors i regidories de districte tenim més de 230 persones amb càrrec remunerat. Fins i tot molts d’ells amb 3 càrrecs remunerats diferents, a la DIBA, al consell de Districte i a alguna empresa pública.
El fet de tenir un sistema proporcional en comptes de majoritari, ha fet també que actualment existeixin set partits amb representació al Parlament, i a la majoria dels municipis, per tant, tot plegat no deixa de ser un sistema en el qual, en les eleccions, l’única cosa que triem els ciutadans és el percentatge amb el qual es reparteixen ells les menjadores.
Catalunya podria solucionar tot aquest desgavell mentre seguim dintre d’Espanya? Segurament no del tot, ni ràpid, perquè la llei d’eleccions municipals i la que fixa la quantitat de regidors és l’espanyola. Però el que sí que es podria fer és fixar uns sous màxims per alcalde i regidor, i també afavorir l’agrupació dels municipis de menys de 5.000 habitants garantint la posterior representativitat del municipi suprimit convertint-lo en EMD (entitat municipal descentralitzada).
Penseu que malgrat tenir 941 municipis, només 68 superen els 20.000 habitants i que si establíssim el topall mínim per a tenir municipi per 12.500 habitants, reduiríem la quantitat total de municipis a uns 220.
Seran capaços d’entendre els partits actuals que aquesta reforma és necessària? Si tenim en compte que només el Parlament català costa el doble que l’equivalent de Madrid o València, ho dubto.
