Puigdemont representa la integració dels eixos nacional i social

image_pdfimage_print

Amigues, amics,
en això de les eleccions de diumenge, com que tothom hi diu la seva, jo també ho faré. Ara les protagonistes són les enquestes. N’hi ha que s’assemblen molt, però n’hi ha alguna que s’escapa de la majoria. Jo crec que aquesta vegada hi haurà variacions fins al final, veurem en quin sentit. Les que s’allunyen més de la mitjana són les que es fan des de Madrid. Evidentment, aquestes primen el PSC i el PP. Tant se’ls en fa, mientras sea un partido de obediencia española…! Això no vol dir que algunes nascudes aquí no escombrin cap a casa. Què vol dir això? Que no ens podem refiar de cap. La veritat la tindrem la nit de diumenge. Però mentrestant que cadascú hi digui la seva és un esport fàcil de practicar.

El natural sembla que hauria de ser que tractant-se d’unes eleccions catalanes tothom votés partits d’obediència catalana, però la realitat és que la cosa no va així. Hi ha molta gent que pateix la síndrome d’Estocolm. Què vol dir això? Doncs que ja els va bé que les decisions sobre Catalunya es prenguin des de fora, a 600 quilòmetres, i que també els va bé que ens mantinguin segrestats. Hi ha un principi, que no val solament per la política, que diu que com més a prop del lloc o tema afectat es prenen les decisions, més probabilitats d’encertar en la solució. Això no és partidisme, és pragmatisme. Que ho tinguin en compte els que voten partits d’obediència madrilenya. ¿Quin té més probabilitats d’encertar, per exemple, si s’ha de fer o com s’ha de fer un quart cinturó o la gestió de Rodalies catalanes si el projecte es dissenya des de Catalunya o des d’un despatx de Madrid? El mateix es pot dir sobre totes les coses que ens afecten: ensenyament, salut, habitatge, indústria, comerç, plans hidrològics, etc.

Tema important és el que en podríem dir de país. Per començar, el dret a l’autodeterminació. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans i altres convencions internacionals, cada poble té dret a escollir lliurement el seu estatus polític, econòmic i social. Creieu que alguna vegada l’Estat espanyol acceptarà el dret a l’autodeterminació de Catalunya? No tan sols no acceptarà aquest dret sinó que ens continuarà represaliant, intentant anorrear la nostra llengua i vituperant tot el que és nostre, el que ens pertany com a nació que som des de l’any 998 quan el comte Borrell II va consolidar els comtats catalans en una nació, el Principat de Catalunya. Tots els qui defensen la independència continuaran sent perseguits. Vam ser una nació independent fins que els borbons, espanyol i francès, ens van arrabassar les constitucions per la força de les armes. Tot i això, hem estat més segles independents que no pas dependents. La història canta. Però ni els d’allà ni alguns d’aquí en saben res de la vertadera història.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Som una nació i tenim dret a l’estat propi. Tothom és lliure de votar el que vulgui, com és lliure de tirar-se per la finestra. Per a mi, votar partits sucursalistes és com tirar-se per la finestra. Algú es pensa que des de Madrid ens tractaran millor que nosaltres mateixos? Ens continuaran aixafant sempre i tant com puguin. Nosaltres no tenim la solució a tots els nostres mals i necessitats, però hem de poder ser responsables dels nostres actes. El qui no tingui sentit patriòtic, almenys que entengui que governant-nos nosaltres mateixos podrem oferir als nostres conciutadans, vinguin d’on vinguin, un millor benestar social.

Ara ens toca implementar els nostres desitjos i els nostres drets amb el vot que emetrem diumenge que ve. Ep! Sobretot votar. No votar és com fer-ho per aquell que mai voldries que guanyés. Ja sé que hi ha molta gent desencisada, emprenyada amb els polítics, jo també, i de primer amb els que considero meus, que són gairebé tots els partits independentistes. Sí, “gairebé”, perquè els extremismes no m’agraden siguin del signe que siguin. La manca d’unitat entre si és el que em sulfura dels partits independentistes. Ja sé que la culpa sempre és de l’altre, com els nens i nenes al pati de l’escola. Tots els que presenten com a independentistes són majors d’edat i no ho sembla. Sense unitat no arribarem a ser un poble lliure i independent. Recordem que vam fer coses grans quan vam poder votar JuntsxSí. Vam fer un gran pas endavant i ara l’hem de reblar. Si els partits no ho han fet abans de les eleccions, hem d’obligar-los a fer-ho després, perquè espero que sumarem. De l’1-O vam aprendre molt i, encara que a alguns no els ho sembli, vam fer una gran gesta. Les grans obres no són fàcils, s’aconsegueixen amb la convicció i la constància. De primer, anem a votar diumenge, tant si plou com si neva; però sembla que farà un temps esplèndid. Una facilitat més.

A qui votar? Jo no us ho haig de dir, però sí que us puc confessar a qui votaré jo i per què. Però abans us diré a qui no votaré. Pel que us he dit més amunt no votaré cap partit d’obediència madrilenya ni cap partit extremista encara que sigui català. M’agradaria poder votar tots els partits independentistes amb possibilitats de fer pinya després de les eleccions. Ja sé que això no és possible. Això no obstant, espero que algun dia entrin en raó, si no faran un mal servei a Catalunya i, a la curta o a la llarga, el poble els castigarà i el pitjor castic seria rebentar la possibilitat d’aconseguir la República Catalana.

Jo votaré Junts + Puigdemont per Catalunya. Puigdemont és la millor garantia de donar la pell per la independència de Catalunya. Des de l’exili ha fet una tasca immensa. Ha posat Catalunya al mapa del món. Té un gran crèdit a Europa. És capaç de gestionar un govern amb eficàcia i honestedat. No hi ha color amb els altres candidats quant a personalitat i nivell polític i humà. Mirant de reüll aquell que diuen que guanyarà, Illa, la comparació no es pot fer perquè la distància és gairebé infinita. Ja sé que malgrat tot hi haurà qui el votarà. Hi té tot el dret, però els rivals més directes de Puigdemont fan una mica de llàstima. Puigdemont és un estadista i amb això crec que està dit tot. Votem per Catalunya, per la democràcia i per Puigdemont que representa la integració dels eixos nacional i social amb garanties d’eficiència. Creieu-me: aprofiteu el vot per fer un bon servei a Catalunya i als catalans, a nosaltres mateixos.

Vostre,

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here