Un front popular per a les eleccions

image_pdfimage_print

Ara que ja s’ha pactat la falsa amnistia i suposadament som en una democràcia plena, ja ho tenim tot i toca passar pàgina de l’innombrable Primer d’Octubre. Tot seguit sembla que pactarem amb Espanya un referèndum acordat i el MHP Puigdemont, Comin, Lluís Puig i la Marta, tots cap a casa i ben blanquejats, i au, les entremaliadures d’aquests catalans dolentots, perdonades.

Hi ha hagut 4000 represaliats, ferits, persones empresonades, atemptats criminals que no volen investigar si van ser a mans del CNI via ISIS —per frenar el Primer d’Octubre, que va ser un referèndum legal que es va guanyar—, una declaració d’independència proclamada el 27 d’octubre del 2017 al Parlament i el cop d’estat del 155, tot plegat per continuar amb més de set anys de patiment, exili i malviure. Malgrat tot, aquests darrers anys ho hem guanyat tot i amb majoria absoluta aclaparadora, un 52% per l’independentisme.

I tot això sembla que no val res perquè els partits d’ERC, Junts i la CUP en lloc de confrontar amb l’Estat espanyol, ho han fet entre si, per al seu benestar partidista i econòmic amb una amnistia que és un tancament en fals i que no ens protegirà del que puguem fer a partir d’ara, i unes eleccions que ja veurem quin resultat en traurem. Ens calen uns polítics que s’atreveixen a aixecar la declaració d’independència, persones activistes i disposades a tot, amb un únic punt, comprometre’s a validar els resultats del Primer d’Octubre i al mateix temps mantenir controlat el territori. Ens calen nous líders que ens tornin a engrescar i acabar el que hem deixat a mitges.

Publicitat

Ens cal un front transversal que faci callar de patac els oracles, vividors, tertulians i periodistes que ens volen confondre amb conceptes d’extrema dreta i extrema esquerra i altres confusions woke que anul·len la nostra identitat i la dilueixen en no se sap què. Hem retrocedit anys amb catalanisme i ens manquen eines i diners, els espoliats, per gestionar sanitàriament, econòmicament i culturalment la nova societat que tenim, perquè no podem ser estrangers a casa nostra. Ens cal també contundència davant la situació de la nostra cultura, ja que l’idioma està en greu risc de desaparèixer, el català a l’àrea metropolitana està al 35% i baixant, si s’arriba al 20% de parlants, ja podem anar plegant.

És per tot això que ens cal bastir una alternativa popular, un front nou que aglutini altre cop les il·lusions perdudes i faci efectiu el mandat de les urnes, el mandat del Primer d’Octubre.

No hi ha temps a perdre, cal tornar als carrers i recuperar de nou l’autoestima.
Donec perficiam i visca la Terra Lliure.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here