No sé si aquests dies haureu rebut un missatge que a l’encapçalament hi posava “Arbúcies, el problema de l’aigua”. El text comença dient: “Les embotelladores estan traient milions de litres setmanals i no us penseu que aquesta aigua va només a les cases catalanes, va a Dubai, Emirats Àrabs, Espanya, una bona part s’exporta…” Resulta que aquelles embotelladores tan nostrades ara estan en mans de multinacionals, tant se val els noms. L’extracció d’aquestes aigües està regulada per una llei de mines que és d’àmbit estatal. Però jo em pregunto: i la Generalitat no hi pot fer res? Ni tan sols denunciar-ho? Fer gestions? O és que no s’han assabentat que els nostres pantans, rius o aqüífers estan pràcticament eixuts? Ja ens poden anar demanant que estalviem aigua mentre els de fora se l’emporten Ebre i Mediterrani enllà.
Per TV3 no paren de mostrar-nos el pantà de Sau amb els cadàvers d’aquella església que sempre ens ha fet com de pluviòmetre, però al revés i aquesta vegada tot el que va ser el poble de Vilanova de Sau. A la pantalla de la tele, al costat de baix hi posen una mena de rellotge que ens indica com els embassaments de les conques internes van quedant amb uns hectòmetres cúbics que estan a punt d’arribar a 100, o sigui estat d’emergència! Això mentre del nostre Montseny s’estan enduent milions de litres cada setmana ves a saber cap a on. Per a què serveix la conselleria d’Acció climàtica? L’ACA, que tant presumeix de mesurar coses, no és capaç ni de controlar els milions de litres que grans empreses foranes estan extraient del “Montseny ferreny” que enguany tan sols ens ha mostrat un parell d’enfarinades que no han durat més de dos dies, almenys vist des del Vallès Oriental. Els forans anant enfondint cada vegada més els pous que estan esgotant que, si van tan avall, al final trauran magma en comptes d’aigua; llavors no se l’enduran.
Estic parlant de les conques internes (anem aprenent terminologia hidràulica a marxes forçades), que són les que donen aigua a sis dels vuit milions de catalans i, com hem vist, a molts altres ciutadans del món. I, què passa amb la conca de l’Ebre (Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, etc.) que baixa de bat a bat i que es governa des de l’Aragó? Això em fa recordar el robatori a mà armada de la Guàrdia Civil que van fer al Museu Diocesà de Lleida per endur-se aquelles obres d’art de Sixena que el dit museu havia comprat i salvat del deteriorament. Algú s’ha interessat per saber com es conserven ara? No en tenim gaires notícies… Bé, de l’Ebre no se’n pot tocar ni gota. Nosaltres no robem. Sàpiguen els catalans de les Terres de l’Ebre i espanyols de l’Aragó, La Rioja o càntabres que algun dia a Europa s’haurà de fer una xarxa hidràulica interconnectada que inclourà també l’Ebre. No veig altra perspectiva per poder assedegar uns quants milions d’europeus i els seus conreus.
Amb motiu de la sequera es van descobrint coses que fan caure la cara de vergonya. Això no obstant, als qui els hauria de caure aquesta cara i alguna cosa més continuen amagant-se i xiulant. En el millor dels casos se’n recorden de Santa Bàrbara només quan trona. ¿Què em dieu de la quantitat de municipis que tenen la xarxa d’abastament d’aigua en mal estat i que s’hi perden tants litres d’aigua com en necessiten? No tan sols s’hi val arranjar aquest desastre ràpidament, sinó que caldrà depurar responsabilitats a alguns alcaldes que només han fet obres pel damunt, per on es veuen les meravelles uns mesos abans de les eleccions. I, més amunt? No hi té res a dir l’ACA, Agència Catalana de l’Aigua sobre aquestes gravíssimes negligències? Els d’Acció Climàtica, poseu-vos les piles!
Podria continuar amb moltes denúncies encobertes, però no per aquest motiu cadascú de nosaltres no ha de deixar d’estalviar. Perquè alguns, massa, ho facin tan malament com poden, nosaltres no hem de deixar de fer-ho bé. Ja sé que fa molta ràbia que mentre estem tancant l’aixeta quan ens rentem les dents o guardem l’aigua freda de la dutxa en un bidó fins que no surt calenta, n’hi ha que es renten les mans (en el sentit que se les va rentar Pilat) de tota responsabilitat. I, així anem…
