En un article al diari digital VilaWeb publicat el 24/10/2023, i signat per una persona que, pel que sembla, és crític d’art, vaig veure que hi escrivia el meu nom, i el del company Jaume Morrón, en un marc de paraules altisonants per posar llenya al foc sobre la Transició Energètica (TE) i tot el seu entorn.
Tant l’article com els comentaris que s’estan fent a l’article mostren l’elevat grau d’ignorància energètica existent al país, resultat d’anys de franquisme i de manteniment de les estructures de poder econòmic existents aleshores.
¿Són conscients l’articulista i els comentaristes de la quantitat d’energia que necessita un país per funcionar (tot i amb la màxima eficiència pel que fa a l’energia en la seva generació i en el seu ús? ¿Han avaluat aquestes persones la quantitat d’energia que es necessita al nostre país, a la comarca i al municipi on es viu per dur una vida digna? ¿Han comptat mai la quantitat d’energia que necessiten ells i les seves famílies actualment? ¿Han fet mai el propòsit de generar i fer sevir l’energia amb la màxima eficiència?
¿Saben d’on prové l’energia que avui s’utilitza habitualment? I no parlo solament d’energia elèctrica (que massa sovint es confon amb energia, quan a més a més de fer servir d’electricitat, la societat fa servir energia tèrmica —calefacció, cuinat d’aliments, tota mena de processos industrials— i energia motriu —desplaçament de persones i mercaderies.
¿Saben d’on provenen els materials que avui en dia es cremen i es fissionen per disposar de l’energia que es fa servir quotidianament? ¿Saben quines són les conseqüències ecològiques i socials de l’extracció dels materials fòssils i nuclears en el països on s’extreuen? ¿Saben les conseqüències ecològiques i socials de fer servir energia obtinguda tot cremant i fissionant aquests materials?
¿Són conscients que Catalunya (el nostre govern, presidit pel MH Quim Torra) va declarar l’emergència climàtica el 14/5/2019, però que no sembla pas que ni bona part de la societat actuï en conseqüència, ni el govern del país treballi per crear les condicions que facin fàcil actuar conseqüentment?
Ser conseqüent vol dir, no gens menys, abandonar urgentment la crema de materials fòssils i la fissió de materials nuclears, doncs si realment ens creiem que estem en una greu emergència climàtica, ja avui ben palesa, degut a les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïts per la ingent combustió de materials fòssils al llarg del segle XX i que avui continua, no té cap sentit continuar com si res no estigués passant.
Fer la transformació que cal fer amb urgència, no està essent, ni serà, una tasca fàcil. I per descomptat requereix, ja avui, i requerirà en el futur, ingents inversions per capgirar de dalt a baix el sistema energètic que hem heretat del passat i avui encara es manté, a despit del que ja anem patint.
I el repte que tenim al davant és que si la societat no s’activa a tots els nivells, fa la força suficient perquè els governs facilitin aquesta transició energètica i la capacitin tot creant les condicions necessàries per exercir la pressió social que cal perquè les empreses que tenen capacitat (tecnològica i financera) actuïn amb la responsabilitat social i ecològica, que el segle XXI demana, per estar al servei de la societat en el seu conjunt, ens podem trobar que la transició energètica ens la facin fora de Catalunya i ens portin l’electricitat a través de línies de transport a molt alta tensió.
I si no fem la transició energètica, segurament ens podem trobar amb un país on ni s’hi pugui viure dignament, ni hi puguin sobreviure els sistemes naturals.
Ens agradi o no, en el món actual hi ha grans grups empresarials (tecnològics, financers, etc.) que han optat, sovint sincerament, per ajudar a fer real la transició energètica als països que ho necessitin. I també n’hi ha, que havent fet molts diners amb activitats socials i ecològiques perverses, ara malden per reconvertir-se.
Si no som capaços d’entendre la complexitat del món on vivim i de canviar l’obsoleta visió del món que ens ha llegat el segle passat (una visió mecanicista, lineal i dogmàtica), una visió del món que no dubto de qualificar de visió fòssil, que fins i tot impregna el llenguatge que es fa servir en el dia a dia, difícilment portarem a terme el capgirament energètic necessari i urgent que l’emergència reclama.
Anar creant una visió del món holística, circular i oberta és la que cal anar fent sense perdre temps. I això no es fa, ni distraient la societat, ni intoxicant-la amb missatges fruit de la ignorància o mala fe. I tampoc no es farà de cap manera repetint com cotorres mites que s’han escampat al llarg del segle XX i que encara veiem com experts a qui els van reproduint (la Transició Energètica és injusta, improvisada, plena d’irregularitats, desídia, desigualtat territorial, afectació del paisatge, etc.)
Contribuir a retardar la transició energètica, és fer el joc als sectors més carques de la societat i, com no, contribuir a continuar enriquint a aquells que encara avui continuen extraient, cremant i fent cremant materials fòssils i, per tant, incendiant el clima.
Actualment, la nostra societat, té la capacitat i els mitjans per fer aquest capgirament i fer-lo realitat en poc temps. Però, ¿hi haurà el lideratge social, polític i econòmic que cal per abordar aquesta ingent tasca civilitzatòria?
Que una persona que és crític d’art llenci improperis demagògics sobre la TE, està exercint el dret bàsic a la llibertat d’expressió, però està escampant porqueria. Crec que, abans de fer el que va fer, s’hauria d’haver documentat degudament i informat molt més sobre això que en diem ‘energia’, i especialment quines són les zones afavorides per aprofitar el Sol i el vent, quina és la demanda d’energia final a Catalunya, etc. i finalment, informar-se del paper que juga l’energia a Catalunya.
