Traducció de l’article en alemany penjat al bloc el 7/01/24. L’article original es pot trobar aquí.
En el darrer article de l’any que ara s’ha acabat, parlava, entre altres coses, del paper de jutges dels alts tribunals espanyols en la defensa de l’ultranacionalisme espanyol i dels grups socials que se’n beneficien. Els senyors alts jutges han practicat durant anys l’anomenada guerra judicial, és a dir l’abús de les seves atribucions per objectius polítics, especialment contra polítics, activistes o senzills manifestants dels altres pobles de l’Estat (catalans, bascs, gallecs), que poguessin posar en perill l’statu quo de la “democràcia selectiva” (com jo l’anomeno). En aquest sentit, no han tingut cap mena d’escrúpol per construir proves falses, acceptar o fins i tot estimular falsos testimonis de la policia i de la guàrdia civil, i voler decidir de què es pot parlar als parlaments i de què no.
Els resultats de les darreres eleccions espanyoles que han obligat al cap de govern espanyol a negociacions amb el partit català Junts ha disparat l’alarma, i fins i tot el pànic, de tots els que donen suport al règim actual, en el qual molts partidaris de la dictadura franquista i els seus descendents de la mateixa ideologia han trobat un lloc còmode, i han impedit una vegada i una altra que es fes una clara neteja del passat (com es va fer a Alemanya).
I aquest pànic s’ha fet ara encara més gros. En una sessió plenària del parlament espanyol, la portaveu de la fracció de Junts, Míriam Nogueras va demanar que es formés una comissió per investigar tots els casos de guerra judicial dels darrers anys i del paper que hi han tingut uns jutges (citant-ne els noms) i procedir al càstig dels responsables. La tempesta de protestes dels senyors jutges va venir de seguida. Alguns dels que havia citat la senyora Nogueras (Llarena, Marchena, Lamela, etc.) van exigir que aquesta petició s’esborrés del protocol de la sessió (cosa que no ha passat), i que s’obrís procediment contra la senyora Nogueras, per immiscir-se en la independència de la judicatura, i per falta de respecte a la separació de poders. Com si ells no haguessin practicat aquesta falta de respecte constantment.
La senyora Nogueras, una política íntegra i valenta rep ara (tant en els mitjans socials com directament al carrer) amenaces i insults, dels quals no es deixa intimidar.
La situació política a Espanya en els temps vinents donarà a la Unió Europea més d’un mal de cap. La intervenció de verificadors internacionals (un dels elements de les negociacions dels catalans amb el govern espanyol) ha arraconat l’antic argument que tot plegat és un afer intern espanyol. El desenvolupament tant pot anar en direcció del reconeixement del dret d’autodeterminació dels catalans, cosa que provocaria un terratrèmol en els ultranacionalistes amb conseqüències imprevisibles, o bé es pot anar a noves eleccions amb un resultat igualment imprevisible.