Amics, amigues,
Crec que no hem d’esperar a l’any vinent per plantejar-nos els desitjos per al 2024. Pot ser que algun ja el podríem endegar aquest 1r de gener. Cadascú i com a fruit d’una reflexió personal, ja es podria plantejar els seus, depenent de la mateixa consciència. Jo goso a fer un decàleg de qüestions que ens haurien de preocupar de manera col·lectiva i amb afany de solucionar-les, sense pretensió d’exhaustivitat.
1. Les guerres. Segons els criteris que defineixen les guerres i conflictes que actualment tenen lloc en aquest nostre món poden ser entre 30 i 60. Com a guerres més “importants” podríem esmentar les de: Ucraïna, Gaza, Afganistan, Myanmar (Birmània), Iemen, Tigre (al nord d’Etiòpia), Sudan, Síria, Somàlia o Mali. Qualificats de conflictes n’hi ha molts més, entre els quals els de Mèxic i Colòmbia. El continent més afectat és Àfrica.
2. La fam. Segons la FAO, 840 milions de persones la pateixen al món, de les quals 200 milions són infants, sigui per mal nutrició o per malalties que en l’anomenat primer món serien curables. Per aquestes causes cada dia moren al món més de 30.000 infants.
3. Migracions. Un 3,5% de la població mundial és migrant. Total, 280 milions de persones han hagut de fugir del seu país per diverses raons, com les guerres, la fam, la injusta persecució o, senzillament, cercant una vida millor per a elles i les famílies. Pel que fa a les que han trobat la mort en intentar-ho, només al Mediterrani han estat 2.500 en els nou primers mesos d’enguany dels prop de 20.000 que ho han intentat. L’any 2022, en l’anomenada “ruta canària” hi han perdut la vida 1.784 persones. A Amèrica, durant la seva migració, hi han trobat la mort 1.338 persones. Aquestes xifres les he cercat en les fonts que he considerat més fiables. En qualsevol cas, considero impossible poder comptar exactament les víctimes de les migracions.
4. Desarmament. Encara que s’aturessin de cop totes les guerres, mentre hi hagi armes mortíferes, al món hi haurà guerres. Les primeres que s’han d’eliminar són les nuclears; el boig que tirés la primera bomba nuclear hauria iniciat la destrucció de la humanitat. Progressivament, s’han d’anar eliminant des de les més mortíferes a les menys. Seria una utopia pretendre eliminar fins i tot les pistoles de mà. Però, per què no intentar-ho?
5. Justícia social. Això no equival a què tots siguem exactament iguals. Per una banda, hi ha d’haver mesures compensatòries pels qui per la seva disminució, sigui física o mental, no puguin treballar normalment. Per altra, no seria just que els ganduls fossin retribuïts igualment que els treballadors de veritat per la mateixa feina. El que cal és reduir progressivament la bretxa salarial; aquí i en tot el que es refereix a justícia hi incloc la igualtat de gènere, és una qüestió de drets humans. No crec tant en arribar a la justícia social per la via impositiva com sí per la instauració de l’ESM, l’Economia Social de Mercat que us en parlava fa pocs dies.
6. Educació universal i cultura. Educació arreu i a l’abast de tothom. És la millor eina per evitar injustícies i per dignificar les persones. També tothom ha de tenir accés a la cultura, a la cultura general i a aquella que cadascú vulgui triar lliurement, com a professió o com a afició.
7. Tenir cura del medi ambient. Començant per cadascú de nosaltres i esperonant tant els poders públics com privats a prendre les mesures per combatre el canvi climàtic, les conseqüències del qual ja estem començant a experimentar i a patir. Vegem els fenòmens meteorològics extrems com ara la sequera, les inundacions, incendis, vents violents i destructius i tantes calamitats que demostren la certesa científica del canvi climàtic per raons antropomòrfiques. Cal que els que poden siguin generosos envers els que no gaudeixen d’eines per aturar l’escalfament global. Les més importants d’aquestes eines són l’estalvi, el reciclatge i la transició energètica.
8. Fer bon ús de les noves tecnologies. D’ençà que l’home va aparèixer a la Terra que no ha parat d’inventar, descobrir i innovar. Des del control del foc, les eines per treballar la terra, la roda, els metalls, la màquina de vapor, l’electricitat, l’electrònica, l’astronàutica, la robòtica, la genètica o la intel·ligència artificial (IA). L’ètica és la primera condició per fer-ne un bon ús. La ciència, que és la base de la tecnologia, cal que també estigui impregnada d’ètica.
9. Cercar i implementar sistemes polítics més justos. Fins ara no se n’ha inventat cap de millor que la democràcia. Però, té moltes interpretacions que la degraden. Cal que, democràticament, fem desaparèixer l’extrema dreta, un dels grans perills per la humanitat. La República, que ja van teoritzar els clàssics com Plató i Aristòtil i que han practicat polítics moderns com Konrad Adenauer, Jean Monet, Robert Schumann o el nostre màrtir Manuel Carrasco i Formiguera, perseguit pels comunistes i assassinat pel dictador Franco. La república representa el poder del poble malgrat que alguns països autoanomenats democràtics no en tinguin res de democràtics, tot al contrari. La monarquia representa el poder d’una persona, el monarca, encara que es tracti de monarquies parlamentàries. És una institució arcaica que cal eliminar.
10. Catalunya, estat sobirà en forma de república. Aquest, com altres anteriors, són desitjos a mitjà termini, però factibles. Catalunya té dret a ser un estat independent per la seva llengua, història, tradicions i capacitat d’acollir i integrar; aquests trets són els que ens confereixen la identitat com a nació. Sense l’ofec a què ens sotmet l’Estat espanyol podríem ser un dels països més pròspers d’Europa amb capacitat per donar a TOTS els ciutadans de Catalunya un grau de benestar inimaginable. Aquesta és la base conceptual. Però vist com ens tracta l’Estat espanyol hi ha moltes més raons per a desitjar un estat independent. Una d’aquestes raons és la persecució i repressió de tota mena a què estem sotmesos: Política, judicial, policial o mediàtica. Qui vulgui seguir sota aquest jou, o viu als núvols, o és un masoquista o un botifler. La llibertat és un do que les persones tenim des que naixem. Externalitzem-lo!
Malgrat aquestes perspectives que només nosaltres podem contribuir a resoldre o a apaivagar, us desitjo un feliç i millor any 2024.
Vostre,
