Aquest 11S ha estat un nou despertar, un nou èxit de l’Assemblea i també dels CDR, amb un discurs sòlid de Lluis Llach, un dels pocs amb seny al govern de Waterloo.
Després de la cacicada del govern del Consell de la República dissolent l’Assemblea de Representants i les negociacions de Junts a Madrid, hom està molt atent al que està passant, ja que una gran majoria de catalans hem quedat molt decebuts amb els líders. No parlo del govern d’ERC o de Pere Aragonès, aquests botiflers no representen res ni ningú, i ja fa massa temps que viuen de la mamella pseudoautonòmica i d’un servilisme a l’Estat espanyol que fa molta angúnia.
Parlem del MHP legítim a l’exili Carles Puigdemont, el seu discurs fou sobri, solemne, parlant com un estadista, sí, tot molt correcte, però nosaltres el poble ja no vivim de discursos, sinó que volem fets, portem 5 anys de renúncies i discursos buits, els més de 700 mil abstencionistes independentistes així ho demostren. Aquest 11S hem demostrat que la independència no és utopia, que el 1r d’octubre fou el referèndum vinculant, i que volem la independència o la seva dimissió.
És escandalós que no tinguem cap partit amb lideratges ferms, la desorientació política del líders és palesa. ERC ja forma part del 155, la CUP ancorada en la seva ideologia minoritària i egòlatra, i Junts amb els seus problemes interns, entre les dues ànimes, la de legitimar el 1r d’octubre o la de reclamar bestieses com una amnistia que és la xocolata del lloro i un referèndum pactat que no es farà mai i ningú el vol, ja que el referèndum ja el vàrem fer i guanyar el 1r d’octubre.
Espanya sap molt bé que la nació catalana aconseguirà la llibertat, per això ha impulsat fer creure a la UE que l’independentisme és terrorisme, o la fiscalia feixista i genocida ordenant a Llarena que activi les euroordres contra el conseller Lluis Puig, o noves i falses acusacions contra Valtonyc, o mantenint Pablo Hasel a la presó.
Ens cal foc nou, unitat i tranversalitat nacional per desplegar la Declaració d’Independència aixecada el 27 d’octubre al Parlament. Són una ignomínia les darreres paraules d’aquest Pere Aragonès dient que la Declaració d’Independència sense reconeixement internacional no pot ser, la manipulació nociva i la ignorància del personatge és brutal. Perquè et reconeguin internacionalment has de fer la Declaració d’Independència primer, i posteriorment defensar-la.
Aquest 11S hem començat a recuperar la dignitat perduda, cal desfer-nos dels líders del procès, estan amortitzats i caducats, cal foc nou, i valentia per desplegar la Declaració d’Independència votada el 1r d’octubre i aixecada el 27 d’octubre.
Ara ja hem iniciat el camí, i aquest proper 1r d’octubre hem d’omplir els carrers arreu del territori, hem d’anar a les convocatòries a Urquinaona, i tornar a col·lapsar, demostrem que el poble ni oblidem ni perdonem, ans el contrari.
Donec perficiam i visca la Terra Lliure.
