Dos pols per no poques consideracions…
Era jove quan va caure a les meves mans un llibre interessant, ben suggerent. Publicat a Mèxic, tenia per títol Libertad y autoridad en la educación. L’autor, Paul Nash de la universitat de Boston, semblava decantar-se per un dels pols en la dedicatòria: “Para Ana, con quién la vida ha sido una educación en la libertad”.
Però no en els 8 capítols, uns exemples:
- “La autoridad de las Instituciones/ La libertad para pensar enseñar y aprender”
- “La autoridad del grupo/ La libertad para ser uno mismo”
- “La autoridad de la excelencia/ La libertad para tener igualdad de oportuniddes”…
L’altre dia feia què pensar les imatges del congrés comunista xinès. Una autoritat, semblant a la de Mao, rebia fervorosos i unànimes aplaudiments per part d’una disciplinada multitud de congressistes… Eren prou lliures?
A Europa diem que vivim formes de vida amb prou llibertat. Però quan l’autoritat s’afebleix, augmenta la xusma i els conflictes de tot ordre. Els hereus del dictador guanyen vots.
Una aparent autoritat obedient a les elits econòmiques denuncia la web que promou el comerç català i de proximitat. L’autoritat judicial polititzada anul·la la llibertat d’aquesta iniciativa. Lliurement recorreran a l’autoritat europea. Quedarà aquesta en evidència?
A l’escola, a les famílies, en la convivència, l’excés de llibertat atorgada als fills té com a resultat pèrdua de transmissió i referència de valors… Sense l’autoritat d’aprendre a estimar perdem compromisos per fer un camí lliure i joiós.
