Catalunya: falten Estadistes i sobren polítics?

“Estadista és qui pensa en el millor futur per a la seva societat. Polític és qui només pensa en les pròximes eleccions“. (Churchill)

Aplicació

Les eleccions municipals de 2023 poden servir d’avaluació. Decideixen candidats. Com a consultor, he participat en molts processos de selecció de directius. S’havia de triar amb rigor. El futur depèn de les seves competències. Es designa així als aspirants als ajuntaments? Quins criteris es fan servir? Trien com a “estadistes”, o com a “polítics” que nomenen persones afins, fidels, populistes i ben conegudes, per aconseguir el màxim de vots? Trien “estadistes” o “polítics” per als ajuntaments?

Publicitat

Estadistes. Característiques determinants

• • Visió molt ampla, llunyana, de cara al millor futur per a tots
  • Diagnòstic rigorós, els millors objectius, com materialitzar-los.
  • Interès general per sobre del personal, partit, ideologia.
  • Integració de persones, recursos, a un projecte comú. Són d’equip.
  • Orientats a resultats estratègics, no a agradar, ser protagonistes.
  • Serveixen a la societat.
  • Solucionen problemes, però són “preventius” perquè no n’apareguin més o de nous.
  • …

Polítics. El contrari…

• • Visió a curt termini: guanyar eleccions.
  • Prioritzen partit, ideologia, col·laboradors, valors, per sobre del millor per al poble.
  • Diuen el que la gent vol escoltar. Populistes.
  • Sense visió de país. Sacrifiquen poc o res dels seus interessos partidistes.
  • Exclouen. Fan oposició permanent, poc o gens constructiva.
  • Més de “solucions pal·liatives” que “estratègiques”.
  • Es “serveixen” de la societat, no a la societat.
  • …

Situació actual

Prou coneguda, patida! L’1-O del 2017, esclat de democràcia, participació. Immensa demostració de milions de votants amb “visió de futur amb llibertat, dignitat, benestar, autèntica democràcia, desenvolupament…”. Van defensar les urnes amb els seus cossos. Reacció de l’Estat espanyol? Repressió judicial, policial, econòmica, identitària. En 5 anys: cap distensió, rectificació. Avui, Catalunya “sense Estatut” i així continua. Segueixen espoli, incompliments, càstigs, menyspreus.

L’1-O-2017 es va guanyar. I després? Com han gestionat els dirigents votats en les últimes eleccions? Tot conegut. Es demana nou referèndum. L’Estat ho nega rotundament. Hi ha solucions polítiques, democràtiques, però Espanya no les negocia.

Té Catalunya estadistes?

Si tingués “estadistes”, TOTS els dirigents, de “tots” els partits, tindrien una visió de futur compartida, materialitzada, orientada al màxim benestar de “tota” la població. No és així.

El “dependentistes” no actuen com a representats i defensors dels habitants de Catalunya davant de l’Estat espanyol. Això demostren els fets objectius, xifres oficials. Defensen els interessos de l’Estat espanyol, dels espanyols, perjudicant “tots” els que viuen a Catalunya. Exemple: l’actual ministra de Transports d’Espanya, socialista, “exalcaldessa” de Gavà, “nega” la pèssima situació. Qualifica de “victimisme” la denúncia que va fe Míriam Nogueras, de Junts. Va protestar enèrgicament la política socialista quan estava al capdavant del seu Ajuntament? No. Com aquest, hi ha molts casos que demostren que els batlles “dependentistes” no optimitzen el millor per als seus pobles. “Castiguen” els seus propis militants i votants. Són “polítics”, no “estadistes”.

I els “independentistes”?

Els que es diuen independentistes no s’uneixen malgrat que un partit ho ha proposat. El govern català, responsabilitat desigual, s’ha dividit. Cada partit presenta els seus candidats. Cap indicador que demostri que són “estadistes”? Actuen com a “polítics” que no prioritzen Catalunya ni la seva gent.

Davant d’una situació tan antidemocràtica i injusta, que tant castiga en qualitat de vida i serveis, a “tots” els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya, des de les grans capitals als pobles més petits… què haurien de fer?

Si fossin “estadistes”, posar-se d’acord i presentar una candidatura ÚNICA a cada ajuntament. Existeix una millor manera de demostrar a tota la societat catalana, a Espanya, a Europa, que les justes aspiracions dels votants de Catalunya continuen VIVES? Què significaria que la immensa majoria d’ajuntaments fossin clarament, decididament, INDEPENDENTISTES?

Cada 11S, macro manifestacions del “poble”, de la “gent”. Es demana “unitat”. El dia 1-O-2022, nou acte “unitari”. Per què no en les pròximes municipals?

Mentre Catalunya sigui “dependent”, el millor batlle està limitat. Infraestructures importants, moltes lleis, recursos econòmics, depenen totalment dels governs espanyols. Les municipals de 2023 eren una GRAN OPORTUNITAT DE REFERÈNDUM DEMOCRÀTIC en favor dels molts beneficis de la Independència. “Seria” un autèntic plebiscit davant Espanya i Europa. Això només seria possible si a cada ajuntament es presentés una CANDIDATURA INDEPENDENTISTA UNITÀRIA. Això exigeix “competències d’estadistes” en els dirigents i candidats. No sembla que pugui ser. Hauran de sortir ja! NOUS ESTADISTES que aportin una NOVA FORMA DE POLÍTICA ESTRATÈGICA.

Estan en joc, per a “tots”, els “beneficis de la independència… o els demostrats perjudicis de la dependència”.

Se’ls ha votat per a optimitzar la democràcia, la qualitat de vida, la llibertat, la justícia social, la identitat, ara i sempre. No per a guanyar eleccions.

Això no serà possible si continuen dividits i depenent de l’Estat espanyol.

Si s’actua com “polítics”, no com a “estadistes”, a qui beneficia avui, de cara al futur?

Què és el coherent?