Demà diumenge, 11 de setembre, aniré a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya. A les 17.14 hores faré unes passes seguint-la i recordaré aquest dia de l’any 1714 quan els barcelonins que defensaven la ciutat i Catalunya de les hordes del Borbó Felip V —definitivament reforçades per les tropes comandades pel duc de Berwick i enviades pel rei de França Lluís XIV, oncle de Felip V—. Recordaré la gesta dels nostres màrtirs que van vessar la seva sang per Catalunya. Aquest és l’origen de la nostra Diada i primer motiu per sortir massivament al carrer.
El segon motiu és la lluita per les nostres llibertats, igual que els màrtirs de 1714, i que des del 2012 centrem en la reivindicació de la independència, o sigui la recuperació del nostre Estat i junt amb aquest estat, les llibertats perdudes pel Decret de Nova Planta de 1716 del Borbó Felip V.
Per tant, l’11 de setembre és la Diada de TOTS els catalans que se sentin com a tals i vulguin recuperar les llibertats amb la independència en forma de República Catalana com vam votar el 1r d’octubre de 2017. No podem oblidar els màrtirs del 1714 ni els ferits per la brutalitat de les forces de l’ordre de l’Estat l’1-O. No podem canviar el nostre vot per la indiferència ni tampoc per les picabaralles entre patriotes. Ja enteneu a què em refereixo. Que feliços érem quan vam votar JuntsxSí! Què se n’ha fet d’aquella unitat independentista? Què se n’ha fet del 52% que va sorgir de les darreres eleccions votant partits independentistes? L’hem malbaratat o l’han malbaratat… Estic convençut que aquella majoria absoluta encara desitja el mateix. El govern de la Generalitat sortit d’aquelles urnes hauria de complir amb el mandat de la majoria de catalans, si no és un govern que, incomplint, no ens representa.
Tenim un govern partit en dos que es barallen contínuament, ERC i JuntsxCat. Quina vergonya! Pròpia i aliena. Això no pot continuar així! Si diumenge es demostra massivament al carrer que encara volem la independència, el govern hauria de dimitir i convocar noves eleccions. Són dues maneres democràtiques de demostrar que no volem un govern d’aquesta mena, que incompleix el seu programa. Volem un govern independentista de veritat, cohesionat i que compleixi les seves promeses. Qui és responsable d’aquest desori? Naturalment, uns diran que els altres. Com veig jo aquest marc tan caòtic?
Doncs molt decebut i amb tristor. Soc un independentista de base que no estic afiliat a cap partit polític. Fins ara podia votar qualsevol dels tres partits anomenats independentistes, no tinc cap compromís amb cap. Des de fa un temps, però, els hi estic trobant defectes a tots i molt en especial a un, perquè fa coses que no entenc i no em convencen les seves explicacions, com no em convencen moltes coses que fa. Suposo que també ho endevinareu. Sé que no us convenceré a tots vosaltres, amigues i amics. Per sort, aquests articles tenen destinataris de diversa ideologia i filiació. M’agrada la pluralitat i el pluralisme. Gràcies!
Què fa ERC al Congrés dels Diputats? Votar tot allò que proposa el govern del PSOE. Sí, ja ho sé, JuntsxCat fa tot el contrari, però resulta menys servil al govern d’un partit en què el seu president, Pedro Sánchez, es vanta d’haver format part del grup que va donar suport a l’aplicació de l’article 155 que tant de mal va fer a Catalunya, mal que encara dura. El PSOE està per la unidad de España i nosaltres, els independentistes, no! Volem la independència de Catalunya. Volem un estat propi! De quina banda està ERC? Coherència? La taula de diàleg. És possible que les ments pensants d’ERC es puguin creure el que diuen? Que hi van amb dues grans propostes: el Referèndum d’Autodeterminació i l’Amnistia? Ah! Sí, diuen que no serà una cosa immediata. Ni immediata ni mai mentre l’Estat estigui dominat pels poders fàctics actuals, davant dels quals el gobierno no hi pinta res. Per què aquesta pantomima? Potser necessiten que ens apliquin un altre 155, amb el PSOE dins és clar, perquè ERC obri els ulls? Que ens expliquin el perquè de la seva postura. Fins ara, almenys jo, no he entès res de res. Pactes amagats? Bescanvi de cromos? Què?
I, ara, aquests dies, en vigílies de la nostra Diada Nacional, que és de TOTS els catalans, independentistes o no, quin paper està fent ERC? Perdó, ERC no, el president Pere Aragonès i Oriol Junqueras dient que ells no aniran a la manifestació organitzada per l’Assemblea perquè l’Assemblea va contra ells criticant-los. En democràcia la crítica és necessària. L’Assemblea, que és una organització transversal, té com a objectiu fundacional la independència de Catalunya. Això ho sap tan bé la seva primera presidenta, Carme Forcadell que, sent d’ERC, ha expressat que anirà a la manifestació de la Diada com la majoria de militants d’ERC, a excepció dels membres del govern que pertanyen a aquest partit, que no hi aniran per la disciplina imposada pel seu cap, Pere Aragonès, que amb ells sí que s’hi atreveix, però no amb el gobierno español.
Un home que sempre he respectat i admirat com és Oriol Junqueras ha manifestat que “una part de l’actual direcció de l’Assemblea ha optat per una manifestació contra els independentistes”. Aquestes paraules, endemés de ridícules, poden ser ofensives per als centenars de milers de persones que anirem a la dita manifestació. Pere Aragonès, a qui jo respecto com a president de la Generalitat, ha dit quelcom equivalent. Diuen que aniran als actes d’Òmnium, que fa pinya amb l’Assemblea quant a la manifestació. És que aquests dos polítics d’ERC pretenen provocar la desunió entre Òmnium i l’Assemblea? Seria un altre despropòsit. Gràcies en bona part a la unitat d’acció d’aquestes dues organitzacions el procés independentista ha arribat on ha arribat. És que hi ha gelosia? Aquí tots els independentistes som iguals, cadascú tenim un vot, vam votar SÍ i hem arribat al 52%. Que ningú no ens el destrossi.
Tots, totes les que pugueu, aneu demà a la manifestació de l’11 de setembre!
Pels nostres màrtirs del 1714!
Per la independència de Catalunya!
PER LA DIGNITAT DEL POBLE CATALÀ!
Per la República Catalana!
